El 24 de setembre de 1974, l’alcalde Josep-Francesc Llevat Briansó signava el següent edicte: «Sección Femenina de la Policía Municipal. Por acuerdo de la Comisión Municipal Permanente se anuncia por plazo de doce días a contar de la presente inserción en los periódicos local y provincial, la contratación de seis agentes femeninos de la Policía Municipal con destino a determinados servicios, más una señorita jefe y otra subjefe».
Córdoba, el 1970, havia estat la ciutat espanyola pionera a incorporar dones al cos de la policia municipal, una de les passes més visibles i simbòliques en la lluita per la igualtat, en un país que encara vivia sota la dictadura franquista i on la legislació i la doctrina moral imperants encasellaven les dones en la tasca d’esposes i mares. Les imatges d’algunes d’aquestes pioneres uniformades amb faldilla curta i tacons, expliquen per si soles els conceptes i barreres que van haver de trencar.
El 1974, Reus es va sumar al degoteig de ciutats que anaven fent el pas. Els requisits per a les interessades van ser els següents:
-Edat: de 18 a 35 anys.
-Estatura mínima: 1,600 m.
-Estat civil: solteres o vídues.
-Sou d’11.544 pessetes mensuals per a les agents, 12.000 per a la cap i 11.700 per a la sotscap.
Les aspirants haurien de superar un examen previ i, abans de prendre possessió, presentar certificat de bona conducta i de no tenir «malaltia o defecte físic».
El temari del programa d’exercicis que havien de superar les candidates deia literalment:
1. Saber llegir i escriure correctament i conèixer les quatre regles d’aritmètica elemental.
2. Conèixer els monuments antics i els principals edificis, centres i dependències públiques oficials; noms, categoria i tractament de les autoritats superiors civils, militars, judicials, eclesiàstiques i administratives; divisió parroquial i importància de Reus com a capital de la comarca.
3. Nombre de districtes i barris en què, per als efectes municipals, està dividida la població; nombre de tinents d’alcalde i de regidors que componen l’Ajuntament.
4. Manera de conduir-se amb els seus caps i superiors, acreditant l’ús i pràctica de les regles d’urbanitat social en l’exercici de les seves funcions públiques, tant respecte dels habitants de la ciutat com dels forasters i estrangers.
5. Coneixement del Codi de la Circulació vigent quan afecta la regularització del trànsit.
6. Contestar satisfactòriament a altres preguntes anàlogues relacionades amb l’índole del càrrec. Es considerarà un mèrit preferent el coneixement i perfecció d’algun idioma estranger. Igualment, posseir el permís de conduir de 2a.
Les noies seleccionades es van incorporar a la Policia Municipal Femenina el 16 de novembre de 1974. La primera feina va ser rebre «una preparació teòrica i pràctica que les habiliti per a la seva comesa especial». Amb l’objectiu d’estrenar el servei per a les festes de Nadal, se’ls impartirà un curset intensiu de quinze dies de durada, dirigit pel jutge degà dels de Primera Instància de Reus, Adolfo Fernández Oubiña, i el cap de la Policia Municipal, Rodolfo Lago Perla.
Curiosament, el jutge Fernández Oubiña exercirà posteriorment a Barcelona i agafarà fama com a un dels magistrats més sorneguers de la judicatura. A l’anecdotari del feminisme se’l recorda per ser l’autor de la sentència contra un assetjador en què afirmava que «les dones tenen dret a triar qui els toca el cul».
Les primeres multes
Mercès a una crònica publicada al Diario Español el 26 de novembre sabem que el curset de preparació es va impartir «a les sis senyoretes que van ser seleccionades per a ocupar les places creades amb destinació al Cos de Policia Municipal Femení que molt aviat, possiblement per Nadal, estrena la ciutat». A la fotografia il·lustrativa, apareix el capità Lago «plantejant a les assistents a la classe, senyoretes Rafaela García García, María Bielsa Ynsa, Rosa Boix Pellicer, Maria Cinta Sans Francisco i Anna Cïvit Sentis (aquesta última absent) un problema de trànsit».
Tal com estava previst, les agents van entrar en servei per les festes de Nadal i la primera menció concreta sobre el seu desplegament fa referència a la multitudinària arribada i pregó dels patges dels Reis d’Orient a la plaça del Mercadal, el 4 de gener. Només dues setmanes després, la seva presència als carrers ja es feia notar, si més no pel cronista que signava amb el pseudònim El Duende:
«A qui més qui menys li queia simpàtic això que tinguéssim Policia Municipal Femenina, però com sembla que l’única comesa que se les hi encarrega és la de les multes (especialment al carrer de Monterols), hi ha qui està canviant d’opinió. La culpa no la tenen elles, és clar».
L’anecdotari i les vivències d’aquestes pioneres ja donen per a una altra història.
