Quan el ple de l’Ajuntament per aprovar els pressupostos, taxes i impostos per a l’any vinent comença distribuint els «majors ingressos recaptats» enguany, cal suposar que els comptes municipals no van malament i a la Casa de la Vila es podran permetre alguna alegria per acabar el mandat i l’etapa de l’alcalde Carles Pellicer. O més d’una, per compensar les angúnies econòmiques i pandèmiques viscudes pels governs de Pellicer des de 2011.
Segons la regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, aquests majors ingressos disponibles provenen de «la persecució del frau fiscal i l’eficiència en la recaptació». Una explicació que invita a pensar en aquella campanya de cobrament de la taxa de guals, la magnitud de la qual l’Ajuntament guarda gelosament –si més no, es va negar a facilitar les dades demanades per aquest mitjà–, però que devia ser considerable atès el col·lapse que la seva tramitació va generar als departaments implicats.
Tot seguit, el ple va aprovar les ordenances fiscals, que preveuen la congelació dels impostos i taxes pel 2023, tal com fan, si poden, tots els governs els anys electorals. La disponibilitat econòmica del consistori permetrà fins i tot destinar 400.000 euros a una nova edició dels Bons Reus, que es repartiran després de la campanya de Nadal.
Tot i que no tenen data fixada, els Bons Reus del 2023 s’hauran d’activar abans que es publiqui la convocatòria de les eleccions municipals, perquè a partir d’aquest moment la Junta Electoral limita les campanyes i activitats dels poders públics, i repartir diners entre la ciutadania per a gastar-los en compres difícilment passaria el filtre.
La reducció de l’endeutament municipal duta a terme durant els darrers anys permetrà també escometre el principal projecte inversor previst pel 2023 mitjançant un préstec bancari. Així, la construcció de l’aparcament subterrani de l’antiga Hispània, primer pas del projecte d’habitatges socials i equipaments, es finançarà mitjançant un crèdit de sis milions d’euros a vint anys.
Economia sanejada
L’enèsima evidència de la bona salut econòmica del consistori ha estat l’anunci del rescat de l’edifici de l’antic Centre Catòlic, propietat de la Prioral de Sant Pere, que serà rehabilitat i convertit en un nou teatre municipal.
Després que el projecte anunciat per l’Arxiprestat de Reus per reformar i explotar el casalot del carrer de la Presó ha acabat en via morta, l’acord amb l’Ajuntament i la Diputació a partir d’una cessió gratuïta per 99 anys permetrà fer les obres necessàries, retornar-hi l’activitat cultural i que el Bravium hi torni a tenir cabuda. Una iniciativa més al llistat del Pla d’Inversions.
Tot plegat es va traduir divendres en el ple de pressupostos probablement més tranquil que han viscut l’alcalde i la regidora d’Hisenda. A banda de tenir l’aprovació assegurada gràcies a la majoria absoluta de Junts per Reus-ERC-Ara Reus, el govern fins i tot va comptar amb l’abstenció del principal grup de l’oposició, el PSC, a les ordenances municipals. Potser un símptoma que el clima polític que avui es respira a Reus i al país en general no és el mateix que un temps endarrere.
El millor exemple de la placidesa amb què Pellicer i Caballero van poder conduir el ple del pressupost és que l’únic moment de tensió va venir arran d’un comentari de la portaveu de Ciutadans, Débora García, sobre el bust del president Companys instal·lat a la plaça de la Llibertat. Potser un altre símptoma de climatologia política.
Per acabar, l’alcalde Pellicer va voler tancar el seu darrer debat pressupostari amb un epitafi econòmic: «Deixo l’Ajuntament sanejat».
El Centre Aquàtic
Si la primera part del ple va semblar una bassa d’oli, la segona, celebrada després de dinar, va esdevenir una piscina d’oli. La votació per declarar deserta la licitació per a la construcció i explotació del Centre Aquàtic i de Fitness, després que l’empresa adjudicatària no ha signat el contracte, va comptar amb la unanimitat de tots els grups.
La seqüència dels fets exposada per la regidora Caballero deixava poc marge a fer altra cosa que despatxar l’empresa amb bon vent, i ni tan sols la gestió de l’afer per part dels responsables municipals va merèixer la reprovació de l’oposició, més enllà de les crítiques de la CUP al model publicoprivat pel qual s’havia apostat.
Caballero, crec que amb bon criteri, no va voler especular sobre les motivacions de Duet Spa & Sports per intentar signar el contracte mitjançant una filial interposada i modificar les condicions de la concessió. Si això ha tingut a veure amb nous escenaris econòmics, amb els efectes de la inflació sobre els costos de les obres, amb els criteris del fons d’inversió americà que va comprar Duet o amb el fet que els gestors que hi ha posat al capdavant volen minorar riscos, o amb tot plegat, és una pregunta que quedarà sense resposta.
Un capítol més en la tortuosa història dels projectes relacionats amb l’aigua a la ciutat.
