Si el primer cop d’efecte de Sandra Guaita com a candidata a l’alcaldia de Reus va ser penjar un gran cartell electoral a Tarragona cridant a recuperar la capitalitat i l’orgull reusenc, la primera gran iniciativa política com a alcaldessa també ha tingut com escenari la ciutat veïna. Guaita i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, han posat les bases d’un acord bilateral per impulsar la Regió Metropolitana, un ens que permeti als municipis del Camp de Tarragona mancomunar esforços en temes com la mobilitat, les infraestructures, la promoció del territori o els problemes i recursos mediambientals. La idea és que l’organisme resultant es materialitzi al Parlament de Catalunya, com es va fer el 2010 amb la constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Que els dos batlles socialistes de Tarragona i Reus pensin a crear una futura Àrea Metropolitana no és cap sorpresa, perquè durant la precampanya electoral, en una trobada a Cambrils, els caps de llista del PSC a les comarques tarragonines ja es van comprometre a desenvolupar aquest instrument per a vertebrar el territori. El que si crida l’atenció, sobretot recordant aquell manifest, és que Guaita i Viñuales hagin decidit posar fil a l’agulla sense encomanar-se a ningú més en aquest primer pas. En qualsevol cas, és evident que resulta imprescindible una entesa inicial entre Tarragona i Reus per abordar el projecte.
El precedent del Consorci
No és el primer intent de dotar el Camp de Tarragona d’una organització supramunicipal de caràcter metropolità. El més reeixit va ser el Consorci del Camp, creat el 2001. Impulsat pels alcaldes de Reus i Vila-seca, Lluís Miquel Pérez (PSC) i Josep Poblet (CiU), i el president del Port de Tarragona, Lluís Badia, va comptar amb les reticències de l’alcalde tarragoní, el convergent Joan Miquel Nadal, que finalment s’hi va sumar. La fórmula de consens per tirar-lo endavant va ser donar entrada a tots els municipis del Camp, a més de Consells Comarcals i agents socioeconòmics, i constituir-lo a través de la Diputació, també en mans convergents. Un sobredimensionament, tant d’estructura com d’objectius, que va llastar la seva operativitat.
L’arribada del socialista Josep Fèlix Ballesteros a l’alcaldia de Tarragona el 2007 i de Poblet a la presidència de la Diputació semblava que podrien reactivar l’ens mitjançant la reforma dels seus estatuts, però les rèmores acumulades, la successió de batalles de campanar entre Reus i Tarragona i la gran crisi que va començar a colpejar els ajuntaments van inutilitzar-lo definitivament.
Des d’aleshores, el Pacte de la Boella en matèria ferroviària entre els alcaldes Ballesteros i Pellicer, al que s’hi van sumar les ciutats de la costa i també la Generalitat, ha estat el principal acord territorial amb perspectiva metropolitana.
Els alcaldes de Reus i Tarragona no s’han encomanat a ningú més per iniciar el projecte
Què ha canviat ara perquè Rubén Viñuales i Sandra Guaita s’embarquin en una iniciativa encara més ambiciosa com és l’Àrea Metropolitana? Una mirada al mapa polític resultant de les eleccions municipals del passat 28 de maig ens pot donar algunes pistes.
Avui el PSC ostenta les alcaldies de les quatre ciutats més grans d’aquesta hipotètica Regió Metropolitana: Tarragona, Reus, Cambrils i Salou. Les dues següents per pes demogràfic, Valls i Vila-seca, estan governades per Junts. Hauríem de recular fins als anys vuitanta del segle XX o a les municipals de 2007 per trobar una hegemonia socialista tan aclaparadora. I altres municipis de l’epicentre de l àrea, cas de Constantí i la Canonja, també estan en mans del PSC, de la mateixa manera que els més grans de la segona corona, com Mont-roig del Camp i Torredembarra –ara amb ERC a l’alcaldia, que serà compartida–.
Fins i tot una de les administracions públiques que es pot sentir interpel·lada pel projecte, com és la Diputació de Tarragona, està presidida per ERC gràcies a un pacte amb el PSC, i la seva presidenta, Noemí Llauradó, és la primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Reus, on els republicans formen part del govern tripartit de Guaita.
En conseqüència, seria difícil trobar un mapa polític més facilitador per a la creació d’una organització supramunicipal al Camp de Tarragona, si més no sobre el paper.
Més enllà de factors d’afinitat política, possiblement també n’hi juguen de generacionals. Guaita i Viñuales formen part d’una fornada de dirigents posterior a la que va protagonitzar els estires i arronses del Consorci del Camp i, pel mateix motiu, arrosseguen menys cicatrius de batalles de campanar que les que acumulaven els seus predecessors.
De moment, l’alcalde de Tarragona i l’alcaldessa de Reus s’han compromès a què en sis mesos presentaran un full de ruta conjunt fruit dels treballs endegats per quatre grups bilaterals –sobre territori i mobilitat; promoció turística, cultura i festes; transició energètica i desenvolupament sostenible; i gestió de residus–. A partir d’aquí, s’hi podran sumar la resta de municipis del Camp i aquesta embrionària Àrea Metropolitana de Tarragona afrontarà l’hora de la veritat.
