En l’àmbit de la restauració, el disseny i creació de vitralls, la bijuteria de Murano i el dibuix i la pintura, entre altres, la reusenca Misericòrdia Guiu Forès (1969) ha desenvolupat la seva trajectòria professional. Des de l’any 1994 posseeix la Carta d’Artesà de Vitrallera i ha fet treballs de restauració i de nova creació, així com altres objectes d’art, en diferents llocs de la demarcació, com a Reus la Casa Navàs, la Prioral de Sant Pere i l’Església de Sant Josep Obrer, entre altres.
Per què es va formar en l’àmbit de la restauració de vitralls?
Des de ben petita m’ha agradat l’art. Així, dintre de les possibilitats d’estudis que hi havia a Tarragona, al Mas Carandell s’organitzava un taller de restauració i creació de vitralls. Vaig ser alumna de la primera promoció i, des d’aleshores, em vaig continuar formant com a artesana i restauradora de vitralls.
Té la Carta d’Artesà de Vitrallera. Què certifica aquest document?
Que tinc un domini de l’ofici, és a dir, que sé restaurar i crear vitralls nous. Per aconseguir aquesta carta has d’acreditar un expedient amb les obres realitzades.
Què és més difícil: la restauració o crear una peça nova?
La restauració és més complexa. Quan has de restaurar una peça deteriorada has de fer el procés invers, és a dir, desmuntar-la per arreglar-la. En aquest sentit, la restauració no és tan agraïda perquè no crees un objecte nou, sinó que precisament has de procurar que la teva personalitat artística no es vegi reflectida, per tal de deixar l’objecte en el seu estat original. D’altra banda, el món de la restauració també és apassionant, perquè retornes la vida a un objecte que estava molt malmès. Per això, la satisfacció final és molt gran.
Quina és la seva personalitat com a vitrallera?
En part, la que et marquen els clients amb els seus encàrrecs. A diferència de la pintura, en què pots pintar allò que vols expressar lliurement, en el món dels vitralls –en part, fruit del cost dels materials– t’has d’adequar als encàrrecs de particulars i institucions, és a dir, estàs subjecta a criteris externs.
«La creativitat sorgeix del mateix treball. Quan penses que no tindràs més idees, t’adones que hi ha moltes més combinacions»
L’ofici de vitrallera el va desenvolupar amb continuïtat fins al 2008.
Amb la crisi la restauració de patrimoni es va aturar. El motiu és que un vitrall vist de lluny, mentre no caigui –bromeja– sembla que està bé, però quan l’observes de prop, veus realment com està, que el plom està desfet, que s’ha perdut la massilla que subjecta les peces amb el plom, etc.
Actualment, el patrimoni està molt deteriorat?
Hi ha molt patrimoni per restaurar, si tenim en compte que el llegat modernista té més de cent anys, però amb la crisi ha quedat en un segon terme, com altres camps artístics.
En el seu currículum destaquen els treballs a la Casa Navàs als anys noranta.
Sí. Tinc un record especial d’aquesta època. De fet, tinc un estudi dels vitralls de la Casa Navàs desapareguts durant la Guerra Civil i dels quals no se’n conserven restes, concretament el vitrall del balcó de la segona planta de la façana principal i els vitralls ubicats a la terrassa de la casa, a la façana del carrer de Jesús. I és precisament d’aquest vitrall que aquest estudi ha pogut trobar i identificar el disseny original de Rigalt Granell. Un treball que aprofitant la pandèmia vaig recopilar i ordenar-lo per registrar-ne la propietat intel·lectual a l’Escola de Disseny de Barcelona.
En els darrers anys s’ha especialitzat en el disseny de bijuteria de Murano.
És la rama de la vitralleria que et permet fer dissenys amb més llibertat i, per tant, de la manera que a mi m’agrada.
Quines són les propietats d’aquest material?
És el millor vidre del món per dissenyar bijuteria, per la seva noblesa i brillantor, ja que no la té cap altre vidre. El Murano és el que s’assembla més a les pedres precioses.
«El Murano s’assembla a les pedres precioses»
En els dissenys pot barrejar diferents famílies de vidres?
No perquè tenen coeficients d’expansió, de dilatació i de contracció diferents, és a dir, no puc barrejar diverses forces perquè creen tensions diferents que farien trencar el vidre.
A l’hora de treballar amb vidre, quin és el pas més delicat?
Quan poses el material al forn perquè moltes vegades el resultat que veus no té res a veure amb els passos que he seguit. És un procediment molt minuciós. Si, per exemple, a l’hora de posar la peça al forn hi ha un moviment mil·limètric, a vegades el disseny queda diferent del que esperes.
Creativament, per a vostè quines són les eines indispensables?
La creativitat sorgeix del mateix treball. Quan penses que no tindràs més idees, t’adones que hi ha moltes més combinacions. Tot això és gràcies a l’experiència, que et dona esperança, és a dir, penso que tinc molt camí per recórrer en el disseny de bijuteria de Murano.
És prou valorat el món de l’artesania?
No, gens ni mica. Vivim en un país on hi ha molts bons artesans i artesanes, i una gran cultura, però no som prou valorats. Es pensa que l’artesania és fàcil i que és una distracció, a diferència d’altres professions.
Els artesans estan en perill d’extinció?
Són oficis que han tingut moments àlgids, en èpoques com el Gòtic i el Modernisme. Si bé, tot i que ara sembla que estem en procés d’extinció, materials com el vidre, la fusta, la pedra i el ferro, per la seva noblesa, sempre han despertat l’interès i la necessitat de la humanitat per treballar-los, i explorar noves oportunitats creatives.
