Pilar Just (1967, Pradell de la Teixeta) és llicenciada en Economia. Des de l’any 2015 ocupa el càrrec de presidenta de la DO Montsant, denominació d’origen amb poc més de dues dècades de trajectòria a la comarca del Priorat.
La seva implicació amb el món del vi és anterior a la seva etapa de presidenta de la DO Montsant.
Sí. Comença quan comprem la finca Mas Sant Rafel a Pradell de la Teixeta el novembre de 1997 i és un any després quan comencem a plantar les primeres parcel·les de vinya, mentre que el projecte de celler i el primer vi propi és de l’anyada 2003.
Uns anys més tard es va involucrar amb la DO Montsant, abans de ser presidenta.
Primer, l’any 2005, vaig ser membre de la segona junta rectora de la història de la Denominació d’Origen, després que un amic em demanés si podia formar part de l’òrgan per, aleshores, cobrir la quota de representació femenina. Acceptar va ser una manera de reivindicar el paper de les dones en el sector vitivinícola. Llavors, els consells reguladors no tenien res a veure amb el fet que són ara, i a poc a poc m’hi vaig anar implicant.
Ara és la segona legislatura de la seva presidència. Com ha evolucionat la DO?
Com a Denominació d’Origen, l’evolució és estratosfèrica perquè de 28 cellers l’any 2001 hem passat a 61, és a dir, és una DO amb continu creixement i ganes de fer. Com a Consell Regulador, la DO Montsant és molt moderna en el sentit d’intentar-se explicar d’una manera més científica i més entenedora pel consumidor. Això també significa intentar detallar la seva diversitat i tenir molt clar que el pal de paller són de tots els seus socis, cellers i viticultors.
Quina és l’estratègia?
En primer lloc, la transformació d’una DO administrativa a una altra molt més professional, amb l’objectiu d’aportar als seus associats el valor afegit necessari perquè puguin vendre els seus productes més cars, d’acord amb un complement de qualitat i de prestigi. D’altra banda, en un territori com el Priorat, la Denominació d’Origen Montsant és una eina de desenvolupament territorial, en relació amb l’accés a la terra, el preu del raïm, la promoció, coneixement, i control-qualitat.
Quina és la idiosincràsia de la DO Montsant?
La feina i la idiosincràsia de la DO es basa en les varietats històriques. Tenim molt clar que el paisatge, l’orografia i microclima defineixen el vi que hi ha en cada ampolla. Així mateix, com que tenim una DO tan rica i tan diversa, també hi ha diferents perfils en funció d’on estan les vinyes, l’alçada, el microclima, les orientacions i les varietats històriques, aspectes que confereixen aquesta diversitat i que fan que un mateix importador o distribuïdor tingui accés a vins de diferents cellers que exemplifiquen la riquesa pròpia de la DO.
Per què és important la tasca d’investigació i coneixement?
En l’univers del món del vi, i en el cas d’una DO tan petita com la Montsant amb 1.900 hectàrees, si no som capaços de definir que ens diferencia de la resta d’aquest univers estem morts, ja que acabarem fent productes a un preu baix i que no tindran cap transcendència per al consumidor a l’hora de consumir-los. Per això, els estudis de coneixement ajuden a fer que quan tastem els vins siguem capaços, a més de diferenciar les varietats, de distingir el sòl, perquè no és el mateix tastar una garnatxa plantada amb un sòl de panal que una altra cultivada en llicorella, granític, argila, etc. Tot això és el que volem explicar al món, aquest tast i univers divers.
A aquesta tasca també hi contribueixen els programes europeus en els quals participen.
Durant aquests anys, hem treballat en molts programes europeus i hem definit zonificacions encaminades a buscar el sentit de què som i de territori, perquè entenem que no pots fer vins com refrescos, sinó que les ampolles han de representar el lloc d’on provenen.
La DO Montsant també és sostenible en molts àmbits.
Ser sostenible significa respectar la natura, el paisatge, la biodiversitat, així com el respecte a les persones que viuen en el territori. La sostenibilitat no es basa només a ser ecològic i conrear les vinyes d’una manera més natural, sinó en tenir cura de la part humana. Hem d’actuar i procurar que els nostres territoris siguin sostenibles humanament, és a dir, que els cellers i els viticultors es guanyin la vida, que el preu del raïm sigui digne, etc. Fem feina perquè els 700 viticultors puguin dir que viuen al Priorat perquè s’estimen el territori i perquè la vida és sostenible, en el sentit que es poden guanyar bé la vida fent de pagès. Aquests és el gran hàndicap.
Una de les últimes iniciatives és el disseny de tres distintius de garantia d’origen i qualitat.
Una DO ha de ser transparent vers als consumidors, és a dir, no volem amagar en l’etiquetatge aspectes que no es perceben darrere del procés d’elaboració d’un vi. Així mateix, en la comercialització és important explicar el procés, de manera transparent, al consumidor perquè tingui una garantia de rigor.