La Direcció General de Memòria Democràtica treballa en l’excavació d’una nova fossa a la serra de Prades. Les actuacions, que s’emmarquen en el Pla de Fosses 2020-2022, van començar el passat 7 de febrer i es preveu que acabin a principis de març.
Els arqueòlegs han localitzat fins ara dues rases amb les restes d’un mínim de cinc individus. Segons la hipòtesi de treball, serien soldats republicans morts en combat entre els dies 6 i 9 de gener de 1939. A més de les restes òssies, s’hi han trobat alguns objectes, com ara municions i indumentària militar.
Les restes localitzades s’estudiaran i analitzaran des d’un punt de vista arqueològic i antropològic, i les mostres viables es vehicularan al Programa d’identificació genètica, amb l’objectiu de fer-ne possible la identificació i el retorn als familiars.
El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, i l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, han visitat aquesta setmana la intervenció arqueològica que està realitzant l’empresa Iltirta Arqueologia SL.
Una zona de batalles
El 8 de gener de 1939 l’exèrcit franquista va superar part dels obstacles muntanyosos de la serra de Prades. La divisió franquista va fer ús de tota la capacitat ofensiva per conquerir territori a l’Exèrcit Popular de la República. Cap al migdia, les forces republicanes van començar la retirada, i al vespre, les tropes de Franco es van establir a l’alçada de la Roca dels Corbs, al terme municipal de Prades. L’ofensiva va continuar el dia 9, quan les tropes van entrar al poble.
Les batalles dels dies 8 i 9 de gener van provocar 71 baixes a l’exèrcit franquista. Pel que fa a l’Exèrcit Popular de la República, hi va morir un nombre indeterminat de soldats, els seus cossos van quedar escampats pel terme municipal i es van dipositar als clots que les explosions d’artilleria havien provocat en el terreny; posteriorment, van ser coberts amb pedres. Amb el pas dels anys, alguns d’aquests cossos han aflorat, degut a fenòmens naturals o a l’acció d’animals, que els han desenterrat.
En les últimes dècades, els veïns de Prades han recollit material de guerra i han localitzat diverses restes humanes, en aquesta zona. El 2012, la Direcció General de Memòria Democràtica ja va excavar les restes d’un soldat no identificat en una zona propera afectada per un incendi, en el terme de la Febró; el 2019 també va recuperar unes restes òssies en un altre indret proper, entre la Febró i Prades.
La descoberta de les restes
La intervenció a Prades s’origina el passat 10 de desembre de 2021, quan unes historiadores contractades per la Direcció General de Memòria Democràtica per documentar les fosses de les comarques del Camp de Tarragona van informar que en aquesta zona hi havia dos punts amb restes òssies a nivell de superfície. També van identificar algunes restes de material bèl·lic. En aquell moment es va activar el protocol previst per a les troballes en superfície de restes antropològiques. Es van localitzar i recollir les restes, i es va advertir que en un dels punts n’hi podria haver més de colgades. Per aquest motiu es va fer una intervenció arqueològica complementària en aquesta àrea, per recuperar les restes que hi pogués haver.
La recollida de restes òssies trobades en superfície és una actuació sobrevinguda que requereix una intervenció ràpida, per evitar la destrucció del jaciment.
Generalment, aquest tipus de troballes es localitzen en zones de difícil accés i són notificades per persones particulars que les troben fortuïtament. Però els avisos també solen venir per part de mossos d’esquadra o d’agents rurals.
Durant l’any 2021 la Direcció General de Memòria Democràtica va registrar 32 recollides de restes òssies trobades en superfície a tot Catalunya. Aquesta és la xifra més alta d’ençà de 2008, que és quan va començar el recompte d’aquest tipus d’actuacions, algunes de les quals, com és el cas de la que de Prades, deriven en excavacions de fosses.
En el cas que, per atzar, algú descobreixi unes restes que puguin correspondre a les persones desaparegudes en el període de la Guerra Civil de 1936-1939 i la dictadura franquista, ho ha de fer saber, en el termini de quaranta-vuit hores, a l’Administració de la Generalitat, per tal que la Direcció General de Memòria Democràtica hi pugui intervenir de manera immediata.
