Junts ha registrat al Parlament una proposició de llei per permetre a les comunitats de veïns iniciar procediments judicials contra habitatges okupats quan «alterin la convivència, l’ordre públic o es posi en perill la seguretat o la integritat de l’immoble». I també n’ha dut una altra al Congrés per permetre els «desallotjaments immediats» en un màxim de 48 hores. El Baix Camp és la comarca de Tarragona amb més okupacions, segons dades del Departament d’Interior corresponents al 2023. La diputada Glòria Freixa explica al Diari els objectius del plantejament que els juntaires impulsen.
Després de tants anys intentant combatre les okupacions, per què encara no s’ha solucionat el problema?
Durant molts anys, ens hem vist sotmesos al relat de vincular les okupacions amb el vulnerable. Determinats partits de les esquerres han argumentat que era una forma legal d’okupació. I, per tant, hi ha hagut una pressió social molt bèstia de dir que, si l’administració no pot donar solucions a la gent que necessita habitatge i han d’okupar, doncs que okupin. Moltíssimes vegades s’ha posat aquesta qüestió sobre la taula i no hi ha hagut les majories suficients.
I llavors?
Les okupacions han augmentat fins a convertir-se en un problema social molt rellevant. I les realitats més flagrants es troben en barris de gent treballadora on els veïns no hi poden fer front perquè probablement són habitatges abandonats per bancs que no hi tenen cura. I potser hi ha tràfic de drogues, problemes de seguretat...
Quina part de les okupacions es correspon amb casos conflictius?
Nosaltres hem presentat una llei que s’haurà de veure al Congrés i que acaba amb les okupacions en 48 hores. No parlem de la persona que ha deixat de pagar el seu lloguer, sinó de la puntada de peu a la porta. Ens falten moltes dades, però hem identificat que aquestes okupacions són fetes per màfies organitzades que detecten habitatges buits i en venen les claus. Els casos minoritaris són els de la família que entra per ella mateixa.
Com volen fer-los, aquests desallotjaments en 48 hores?
Es tracta que amb el teu títol de possessió, siguis llogater o propietari, i amb la denúncia posada davant de la policia, puguis anar al jutge i aquest procedeixi immediatament a donar ordre de desokupació abans de 48 hores. Així és la llei que s’aplica a Holanda, a Alemanya, França, Gran Bretanya. A Catalunya, per exemple, hi ha més de 1.000 habitatges públics okupats. Això vol dir que la gent que, de bona fe, s’apunta a la llista d’emergència, no hi pot accedir. El primer perjudicat és el vulnerable: no se li dona resposta perquè els pisos estan okupats i és víctima de fraus d’aquestes màfies.
Seria això compatible amb el col·lapse dels jutjats?
Sí, seria entrar en una mesura cautelar i se li donen al jutge unes eines legals amb les què pot actuar.
Imaginem una màfia que okupa un pis i ‘ven’ les claus a una família vulnerable que no ocasiona problemes. Què passaria asegons el seu plantejament?
La llei preveu que si a dins del pis s’hi troba una família vulnerable que no està delinquint, l’administració s’haurà de fer càrrec de reallotjar-la. Però en casos així, quan es tracta d’un pis buit o d’un gran tenidor, ningú acostuma denunciar. El que vol la gent és actuar si hi ha conflicte. Tenim una segona llei, aquesta de Catalunya, a més de la de les 48 hores, perquè les mateixes comunitats de veïns puguin acudir al jutjat directament.
Quina responsabilitat tenen els bancs i els grans tenidors?
Molta. Els bancs van assumir moltíssims pisos de gent que no podia pagar la hipoteca i han de tenir-ne cura. En canvi, molts estan deixats. Aquesta llei també demana sancions quan no s’insti a la desokupació.
El Baix Camp és la comarca de Tarragona amb més okupacions. Per què?
També a l’àrea metropolitana de Barcelona. Són zones amb un nombre d’habitants cada cop més important i, per tant, on veiem més tensions en aquesta matèria. Demanem a tots els alcaldes del Baix Camp que portin mocions als ajuntaments demanant que s’apliqui aquesta llei d’okupacions i a la resta de partits, que s’hi avinguin.
