La feina a l’Arxiu Municipal de Reus no ha tingut aturador aquest estiu. I és que han anat completant, la restauració i la corresponent estabilització, amb reproducció fotogràfica, d’uns croquis del fons patrimonial Bofarull-Vilar, ingressat aquest a principis d’any.
En paraules de la directora de l’Arxiu, Elisenda Cristià, han treballat en una sèrie de fins a 22 croquis asimètrics, els quals defineixen la «ciutat del moment i mostren la seva vivacitat en l’últim terç del segle XIX». «Aquests esborranys van ser fets per l’arquitecte Antoni Molner, que va treballar a l’Ajuntament a mitjan segle XIX. Suposem que serien un encàrrec de l’administració local, però que al final no van arribar a veure la llum i, al cap de molts anys, ho han pogut fer. Pdria dir-se que són completament inèdits», diu Cristià.
«El grau d’intervenció dels croquis –detalla la restauradora i conservadora Llum Cubells–, que ha estat un procés curatiu i d’urgència, ho ha marcat l’antiguitat i estat de conservació, ja que han estat molt de temps en un entorn amb humitat molt alta i sense ventilar; i el seu format presentava ondulacions i oxidacions, en tractar-se de diversos papers enganxats amb cola i haver-hi tintes, les quals sovint fabricava el mateix arquitecte».
Tot plegat, ha accelerat el seu procés de deteriorament, almenys en el paper, que seria la «matèria base» un «15% dels croquis presentaven mal estat», apunta Cubells.
La restauració feta ha passat per una neteja individual i mecànica de cada peça: «S’han retirat incrustacions, pols i brutícia, fet consolidacions d’estrips i neteja humida, també, per treure l’acidesa d’altres productes i consolidat altres alteracions».
El següent pas, la conservació, passa per: «Triar una base més sòlida, com cartró de conservació si el format és molt gran, una tapa de paper de conservació en reserva alcalina, perquè el paper no agafi una acidesa massa elevada i, a partir d’aquí, es fa registre i documentació, per part de l’arxiu, per tal de custodiar el material».
El procés de restauració demostra que la matèria del croquis «està viva»: «Has de meditar quin és el procediment menys invasiu, és anar fent proves; i amb materials com aquests tot reacciona, ja que el paper no prové de fibra de fusta, sinó de fibra de roba, d’aquí l’ofici del drapaire que es dedicava a recollir roba vella».
