La Síndica de Greuges de Reus, Anna Civit, ha exposat aquest divendres el seu informe de tot l’any 2024. Durant el plenari municipal, ha exposat les dades que han registrat al llarg de l’exercici anterior. Encara que hi hagi dades que parlen d’altres qüestions, la Síndica ha expressat un fet que, a parer seu, és molt més preocupant: l’eficiència en resposta a la ciutadania.
Civit ha exposat davant els regidors de Reus i la ciutadania que seguia el plenari el resum de totes les actuacions que ha fet la Sindicatura de Greuges al llarg de l’any 2024. Segons la Síndica, «hi ha diverses queixes sobre la tardança en rebre una resposta o la impossibilitat de contactar amb l’Ajuntament, tant en respostes per escrit com en l’atenció telefònica. Inclús per a poder demanar cita prèvia». Aquestes queixes, segons ha dit, no són les majoritàries, però sí que són preocupants i on cal prestar-hi especial atenció.
Ella ha remarcat que és conscient que «a vegades és difícil donar resposta perquè es depèn d’altres institucions o s’alenteix per la burocràcia, però la ciutadania mereix de l’administració una resposta acurada a les seves sol·licituds, degudament estudiada, ràpida i sobretot clara. És una realitat a la qual cal donar solució, sobretot en l’atenció telefònica, que seria la cosa més senzilla».
Hisenda i Drets Socials, les àrees amb més actuacions
En total, al llarg del 2024 es van obrir 230 expedients, dels que 134 van ser queixes, 90 consultes i 6 actuacions d’ofici, la majoria relacionades amb l’incivisme als carrers de la ciutat. Les queixes dirigides a l’ajuntament van ser 106, d’aquestes,13 tretze no van ser admeses i 14 encara estan pendents de contestar.
De les actuacions (tant queixes com consultes) que s’han realitzat des de l’Ajuntament, les àrees que n’han fet més ha estat la de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern i també la relacionada amb Serveis a les Persones i Drets Socials. Segons Civit, és una preocupació que es repeteix al llarg dels anys i no és anecdòtic d’aquest passat exercici. «El tema impositiu és sempre rellevant per a la ciutadania, i el passat 2024 amb el canvi en les ordenances fiscals, o qualsevol retard que es pugui produir en la devolució dels impostos, sempre genera intranquil·litat en l’administrat», diu la Síndica.
Sobre les qüestions relacionades amb els Serveis a les Persones i els Drets Socials, que també és recurrent, en destaca les consultes sobre com demanar ajudes, les queixes per la falta de llar o impossibilitat de pagar el lloguer, falta de feina, la falta de lloguer social, la no predisposició a llogar pisos a depèn de quin col·lectiu... «Són repetitives i recurrents». «Tot en conjunt agreuja la situació de vulnerabilitat de moltes persones i famílies. Però és una qüestió que en moltes ocasions no només depèn de l’Ajuntament, sinó de fer un canvi com a societat», ha remarcat.
Sobre les consultes, Civit explica que la majoria són dubtes sobre on fer tràmits de l’Ajuntament o on acudir per a fer depèn de quina necessitat tenen. «És el paper del Síndic, facilitar el camí».
Un canvi de metodologia
Anna Civit fa un any i mig que va començar a exercir com a Síndica de Greuges de Reus, i en aquest temps ha aplicat un canvi de metodologia a l’hora de treballar. Explica que, anteriorment, quan es feien consultes o queixes, «si hi havia qualsevol mena d’informe que pogués servir com a resposta, es donava com a un cas resolt. No volem que sigui així, volem que el ciutadà sigui el qui consideri que el seu problema o dubte ha quedat tancat».
És per aquest motiu que Civit ha repetit en diverses ocasions que cal «escoltar i raonar» amb la ciutadania. «És el paper de la Sindicatura. El més fàcil seria obrir i tancar, però creiem que així és molt més efectiu i ens assegurem de millorar i avançar en societat», remarca.
La Síndica també ha fet una petició a l’Ajuntament de Reus perquè es doni més visibilitat a la tasca i la feina que es fa des de la seva posició. Explica que «el 95% dels casos que atenen són persones físiques, però no venen empreses, ni col·lectius, associacions... Nosaltres podem atendre a tota mena de públic». Passa el mateix amb l’edat: les dades apunten a uns usuaris entre 35 i 65 anys. És per aquest motiu que sospiten que hi ha una falta de coneixement sobre que existeix aquest recurs i el servei que dona a la ciutadania.
