A les portes del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l’acte central al Camp de Tarragona s’ha celebrat al Castell de la Selva del Camp amb un objectiu: visibilitzar la feina de les dones en el món rural. Mentre en altres ocasions s’ha parlat sobre el sector de la pagesia, en aquest cas la línia central ha estat la dels serveis que es creen al camp.
Per aquest motiu, han estat dues les dones del món rural que han expilcat les seves vivències sobre l’escenari. Han estat Anna Rovira, enòloga i directora tècnica de la Cooperativa de Capçanes i Ester Gomis, pagesa i impulsora de la casa d’avellanes Ca Rosset. Totes dues coincideixen en què treballen en un àmbit molt masculinitzat. Ha estat gràcies a la seva insistència i no defallir que han aconseguit fer-se un lloc.
Fer-se un lloc en un món masculí
L’Anna, en concret, explica que va començar molt jove a treballar a la Cooperativa de Capçanes: «Vaig arribar amb 25 anys. Una noia, tan jove, envoltada de 80 socis que hi havia, la majoria homes... no va ser fàcil». Assegura que ha anat ascendint a mida que ha insistit, a base de guanyar reconeixements i premis, i que ha estat llavors quan s’ha fet respectar. «Ho tenia molt clar des del principi, estic treballant del que m’agrada i m’apassiona, i he guanyat el millor premi de tots: que els homes em respectin», ha explicat amb orgull.
Ester Gomis també ha fet palès l’esforç que ha hagut de fer per a poder tenir el mateix tracte que altres companys homes. Abans de ser pagesa, l’Ester va treballar al sector químic (una feina després dels seus primers estudis, que hi estaven relacionats) i ha explicat que «després del meu primer embaràs em van fer fora. Sembla que després de parir vaig perdre una part del cervell», amb un to irònic.
No va ser fins gran que va optar per la pagesia, que li venia de família, i es va incorporar a Unió de Pagesos. «Alguns companys em pregunten sempre que on són les dones, que en fan falta més com jo. Jo els responc que segurament aquestes dones siguin la seva muller que està a casa cuidant les criatures i no poden compaginar-s’ho amb les reunions del sindicat».
«Costa molt que la gent entengui que sóc jo qui pren decisions»
Sobre tenir càrrecs de pes i de lideratge, les experiències són similars entre les dues ponents. «Costa molt que la gent entengui que soc jo la que pren les decisions. Si jo algun dia estic de baixa, la gent de la Cooperativa no treballa», ha dit l’Anna.
En la mateixa línia ho ha explicat l’Ester. «Gràcies a la meva feina a Unió de Pagesos em van escollir com a presidenta de la DOP Avellana de Reus, i no tinc vergonya a dir-ho, perquè a vegades ens costa treure pit dels nostres assoliments davant la por que ens qüestionin».
«Hem d’estar sempre empenyent»
Encara que assenyalen que s’han fet molts passos per aconseguir més igualtat, l’Anna denuncia que «constantment he d’estar demostrant que sóc capaç». Per la seva banda, l’Ester també ho remarca: «Seguim empenyent, perquè sempre hem d’estar demostrant. Amb l’edat te n’adones que no has de demostrar tant i has d’anar amb morro i ‘jeta’, i has de reclamar l’espai que ens pertoca legítimament. Som la meitat de població, ens pertoca la meitat de l’espai».
En aquest acte també hi han intervingut la regidora de l’Ajuntament de la Selva del Camp, Laura Girona, la directora General per l’Erradicació de la Violència de Gènere, Belén Gallo, i la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López Cerdán. Les encarregades de llegir la Declaració Institucional han estat dues representants de l’Associació de Dones de la Selva del Camp.
