El Museu de Reus va tancar el 2024 amb la incorporació de 15.200 peces al seu fons. La majoria són fotografies i pel·lícules donades al Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), i una setantena correspon a peces, tant obres d’art com objectes, que s’han afegit al Museu d’Art i Història.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, detalla que en el cas del Centre de la Imatge Mas Iglesias s’han dipositat tres grans fons. Un és el fons fotogràfic del dibuixant reusenc Màrius Jordana, integrat per més de 1.900 negatius i unes 140 plaques de vidre i acetat. Imatges de les dècades dels 60 i 70 de la vida quotidiana i esdeveniments de Reus. D’altra banda, el periodista i escriptor local Jordi Cervera ha dipositat una col·lecció fotogràfica de més d’11.000 imatges, entre negatius i diapositives datades de la dècada de 1980. El tercer gran fons que ha rebut en dipòsit el CIMIR és el de la televisió local Mare Nostrum TV i la incorporació de 1.087 cintes VHS. Es tracta de filmacions dels anys 80 i 90 del segle XX que documenten esdeveniments i moments clau.
Quant al Museu d’Art i Història també ha vist ampliada les seves col·leccions a través de dipòsits i donacions de particulars. En total, una setantena de peces, 17 de les quals obres d’art. Hi ha incorporacions d’artistes que, fins ara, el museu no en tenia cap obra, com de l’escultora reusenca Misericòrdia Arnavat, de la qual s’han rebut dos busts i un relleu que provenen de l’antic monument a Anselm Clavé. D’altra banda, també s’han incorporat obres d’altres artistes com Baldomer Galofre, Tomàs Bergadà, Aldomà Puig, Morató Aragonès o Magda Folch.
En l’àmbit històric, el Museu d’Art i Història de Reus ha rebut la donació d’objectes de l’antiga societat coral Cor Eco de Clavé de Reu, així com un mesurador de cabal d’aigua i diverses peces de l’antiga Granja Artiga. Quant a la col·lecció d’etnologia, el museu ha comprat un alambí del segle XVIII per a la destil·lació d’aiguardents, una peça que serà destacada en el nou muntatge museogràfic de l’espai de la plaça de la Llibertat. De fet, cal recordar que l’edifici està tancat de forma temporal des del passat mes de maig per les obres de reforma i museografia que s’hi ha de fer per 2,2 milions d’euros. El muntatge i trasllat de peces ja es va fer, i enguany han de començar els treballs i hauria de reobrir portes el 2026.
Amb totes aquestes novetats, els cinc equipaments que conformen Museus de Reus, que gestiona l’Institut Municipal Reus Cultura, van rebre 21.562 visitants durant el 2024. És un 3,2% menys que l’any anterior, però com ha puntualitzat Daniel Recasens, «el Museu d’Art i Història, el de la plaça Llibertat, resta tancat des del mes de maig; i hem deixat de comptabilitzar els visitants de Cal Massó», que ha passat a dependre directament de la regidoria de Cultura. Per la qual cosa, el balanç acaba sent positiu, «mantenint aquesta xifra de visitants que, de fet creix, tenint en compte que abans teníem sis equipaments i ara en són cinc, i d’aquests cinc, un ha estat tancat durant mig any», insisteix el regidor de Cultura.
Daniel Recasens destaca l’aposta per les exposicions temporals «com a via de treball que ens permet dinamitzar i atraure el públic». En total hi ha hagut 10 muntatges repartits entre el Museu Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna) i el Centre de la Imatge Mas Iglesias, que han sumat més de 6.600 visitants. També s’han organitzat 27 activitats, com conferències, concerts i projeccions; i una seixantena de visites guiades, tant a espais com la Bòbila del Sugranyes o el refugi antiaeri de la Patacada com a les exposicions temporals. En el vessant pedagògic, durant el 2024, s’han atès a 150 grups, que representen poc més de 2.000 alumnes.
Peces que han ‘viatjat’ a altres museus
Peces de la col·lecció del Museu de Reus també han estat objecte de préstec durant el 2024. N’hi ha que han estat en exposicions d’àmbit nacional i d’altres a nivell internacional. Per exemple, els dibuixos de Gaudí que es conserven al Museu de Reus han estat presents a la mostra japonesa ‘Gaudí i la Sagrada Família’, organitzada pel National Museum of Modern Art de Tòquio. D’altra banda, una dotzena de dibuixos i gravats de Marià Fortuny s’han enviat a l’exposició ‘Visions d’Orient’ del Museé Goya de Castres, a França.
Altres cessions temporals són de llarga durada, com la de l’obra ‘Magdalena’ de José Garnelo, cedida al museu monogràfic del pintor de la ciutat de Montilla, a Córdoba; o un grup de cinc cartells del període de la Segona República i la Guerra Civil, exposats ara al nou Museu Morera de Lleida. També hi ha dipositades al Museu del Barroc de Manresa escultures d’Agustí Pujol i Pere Costa.
