De la ramaderia al Montsant a la Festa Major de Reus

Carrutxa presenta les seves recerques en curs, impulsades per diferents historiadors membres d’aquesta entitat reusenca

24 noviembre 2019 16:35 | Actualizado a 27 noviembre 2019 08:51

La llum a casa; la ramaderia a Montsant; el fons de memòria oral de Carrutxa; 40 anys de Festa Major a Reus; memòria del front a Montsant, hivern 1938-1939; i, Montsant i muntanyes de Prades en temps medievals són recerques en curs impulsades per diferents membres historiadors i historiadores de Carrutxa. Tot plegat, va ser presentat el cap de setmana passat, en el marc d’una jornada de treball, al local de l’entitat reusenca a càrrec de Raquel Ferret, Albert Margalef, Judit Gamundi, Graciel·la Pereda, Salvador Palomar i Ezequiel Gort, respectivament. 

Temes diversos i substancials

Els temes d’investigació plantejats són diversos i, alguns d’ells, obren portes a altres recerques. Les possibilitats són infinites. Un dels ponents en l’activitat va ser Albert Margalef, qui va exposar com d’important ha estat la pràctica ramadera per al desenvolupament del territori del Montsant. La cria de bestiar, per tal d’obtenir recursos alimentaris o matèries primeres per elaborar teixits o estris, ha estat decisiva, per a totes les comunitats humanes des de sempre. Tot i que la finalitat de la trobada no era oferir conclusions, una de les lectures va ser qüestionar-se com es troba la ramaderia en l’actualitat pel que fa a la seva gestió i conservació, així com el llegat dels pastors. 

La historiadora Judit Gamundi, per la seva banda, va fer un exercici de síntesi, ja que va descriure el que havia escoltat fins al moment del fons de memòria oral de Carrutxa, amb un total de 500 cintes amb entrevistes. Així doncs, va descriure a través d’uns gràfics de barres els temes recurrents i els va classificar en diferents categories. 

«Els enregistraments són de persones de l’última dècada del segle XIX, d’uns noranta anys, que relaten un desenvolupament en la societat, en la literatura popular i en les tradicions del seu poble, com ara Maspujols o Cabacés. Les rondalles que escoltem aporten una riquesa de la toponímia i la tradició molt interessants», va dir Gamundi. La seva feina és descriure i fer un buidatge de contingut. «Serà útil per a futures recerques sobre pràctiques de rituals festius, perquè observes com es van desenvolupant les misses i les festes majors entre altres actes», va resumir.

Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:
Comentarios
Multimedia Diari