Costa Déu i ajuda trobar mossens: la pedrera és Ruanda

Albert Babonampoze és el vicari de la Prioral de Sant Pere i la Sang. L’Arquebisbat té repartits pel territori 5 mossens de Ruanda per atendre parròquies.

11 abril 2025 17:02 | Actualizado a 13 abril 2025 07:00
Se lee en 2 minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
0
Comparte en:

Són les 9 del matí, les campanes de la Prioral de Sant Pere repiquen puntualment. Criden a missa. El dia és rúfol. A l’interior del temple, una quarantena de fidels s’asseuen ordenadament a la capella del Santíssim, on hi ha dispositat el cor de l’il·lustre Marià Fortuny. Sota la inscripció «Jo soc el pa de vida», el mossèn Albert Babonampoze guia l’eucaristia amb un to reposat. En acabar, alguns feligresos destaquen que faci la seva feina «amb solemnitat i molta pulcritud». El prior Joaquim Fortuny el defineix com un “bon sacerdot”.

Aquest mossèn té 53 anys, és de Ruanda, un país castigat per la guerra i el genocidi, i fa 22 anys que reparteix la paraula de Déu. Els dos últims anys i mig, des de Reus. Primer de tot a les parròquies de Crist Rei (Reus), Castellvell del Camp, Almoster, La Selva del Camp, l’Albiol i Vilaplana. Ara és el vicari de la Prioral de Sant Pere i de la Puríssima Sang, dos dels temples de més pes a la ciutat, al marge del Santuari de Misericòrdia.

L’honor inesperat de Completes

De dilluns a dissabte oficia a la Prioral i diumenge fa el mateix per altres parròquies reusenques. És incombustible. «La gent té la consciència que falten mossens. Quan vaig arribar a Crist Rei hi havia la sensació d’alegria per poder alleujar la feina de la parròquia. M’han acollit molt bé». Albert Babonampoze atén el Diari a les portes de la Prioral en un català polit, exemplar i après en temps rècord. De fet, per ell, connectar amb la cultura pròpia del país era una qüestió innegociable: «Sempre és una riquesa abraçar una cultura nova i la cultura passa per l’idioma. És una obertura d’horitzó i ens dona una idea de la riquesa humana».

Conscient que la llengua és part del procés, l’Albert va començar pel català a petició de l’Arquebisbe i s’està a punt de treure’s el C1 –el segon màxim nivell-. El següent pas és aprendre castellà ara que té “la seguretat de no barrejar” els dos idiomes. Per si no fos prou, està estudiant un màster en Drets Humans.

Coses del destí, com que el prior estava convalescent per una operació durant la Festa Major de Sant Pere de l’any passat, l’Albert va tenir l’honor inesperat de treure de l’altar major el bus reliquiari del patró, un dels moments més esperats de la desfilada religiosa de Completes. Aquest any el prior recupera el privilegi.

$!Costa Déu i ajuda trobar mossens: la pedrera és Ruanda

Crida de capellans ruandesos

El cas de l’Albert no és anecdòtic. Com ell, l’Arxidiòcesi de Tarragona té cinc mossens d’aquest país de l’Àfrica Oriental repartits per municipis del Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. A banda de Reus, n’hi ha a les parròquies de Riudoms, Torreforta (Tarragona), l’Arboç i a la unitat pastoral que conformen Vila-seca i Salou. Com que costa Déu i ajuda formar nous preveres, l’Arquebisbat n’importa per donar servei als feligresos.

Els capellans arriben a les comarques de Tarragona gràcies a un conveni entre l’Arquebisbat de Tarragona i l’Església de Ruanda. Presten el servei pastoral durant 5 anys –el primer de prova-, que són ampliables si hi ha acord entre totes les parts implicades. De fet, la tria no és en va perquè hi ha un capellà tarragoní que demana referències al bisbe de la diòcesis d’origen. Sempre hi ha algú que els avala i que en fa un cribratge.

Segons explica l’Arquebisbat al Diari, durant el temps que s’estan a les parròquies de la zona estan obligats a formar-se. “Fan un reciclatge i fan cursos i formacions a Tarragona”, afirmen fonts eclesiàstiques, al marge de l’aprenentatge d’idiomes al què se’ls empeny. L’experiència, a parer de l’Arquebisbat, és “positiva” i asseguren que “alguns s’hi han quedat”.

Tot i afirmar que a Reus hi està bé, l’Albert no ha decidit què farà en el futur. De fet, recorda que va prometre “l’obediència al bisbe” i que tornarà al seu país si li ho demana: “Ara em té a les seves mans”.

El prior: «És un bon sacerdot»

A part dels feligresos, el prior de la Prioral, mossèn Joaquim Fortuny, parla meravelles de l’Albert. En conversa amb el Diari, la màxima autoritat de l’església a Reus assegura que les parròquies on ha treballat han rebut l’Albert amb “goig i agraïment”. “Miro d’enraonar i compartir les coses amb ell i ens distribuïm les tasques pastorals de la millor manera”, explica Fortuny, que constata que “fa feina de bon sacerdot, la feligresia ho veu i ho agraeix”.

El repartiment de mossens ruandesos també ha estat motiu d’alegria per als feligresos de Riudoms. Emmanuel Kalijinabo guia els oficis des d’aquest setembre i va arribar al Baix Camp a la vegada que l’Albert Babonampoze el 2022. També és el rector de les parròquies de Riudoms, Vinyols i els Arcs i Botarell. És de Ruanda, on va viure de prop la guerra.

Comentarios
Multimedia Diari