Aningú se’ns escapa que tant la societat en què estem vivint, tal com ha succeït al llarg de l’evolució del món socialitzat, els estereotips de gènere hi són presents, ens agradi o no, estereotips que molta part de la ciutadania ja té erròniament interioritzada i assumida com a fet normalitzat.
La gènesi d’aquesta visió androgènica del comportament social, pot trobar en la marcada influència de les diferents religions monoteistes presents en el conjunt de la societat, una de les seves causes.
Abans de la consideració de la moral social com a eix vertebrador de l’evolució de la societat, la moral religiosa era qui guiava les passes de la socialització dels individus en tots els àmbits de la societat.
I, malgrat l’assoliment de grans avenços en el canvi de paradigma que suposa la substitució d’aquesta moral religiosa imperant per la moral social, igualitària i incloent-hi que s’ha produït sobretot des d’inicis del segle passat, el llast arrossegat durant segles continua encara marcant moltes de les conductes humanes i la seva implicació en l’esdevenir social, manera de fer que, amb la mirada de la societat actual, són totalment anacrònics i lluny de qualsevol tipus de justificació racional.
Al llarg de la passada centúria, molts són els avenços que es varen assolir en el camí de la igualtat de gènere; la igualtat en el dret a l’educació, al dret de vot, al dret de treball, etc. Això sí, malauradament aquests avenços es focalitzen solament en els països occidentals.
Tot i això, la igualtat social i cultural plena, està molt lluny encara d’assolir-se: els sous femenins continuen sent inferiors als masculins, la presència de dones en llocs de responsabilitat tant en cercles econòmics com polítics presenten uns percentatges molt baixos, i així es podrien enumerar infinitat de situacions que emfatitzarien com de lluny estem d’assolir la plena igualtat en relació al gènere només en les nostres societats més «avançades», sense tenir en compte la situació present en altres societats de països no tan desenvolupats.
L’assoliment d’aquesta igualtat serà plena en la nostra societat quan es vagin ajustant aquests desequilibris de forma natural per la pròpia maduresa evolutiva del conjunt de la ciutadania. En forçar el llenguatge escrit, que no el parlat, per fer visible el gènere, o quan pretenem difondre missatges socials escudant-nos en perspectives genèriques, correm el risc de fer més mal que bé al procés d’enterrar definitivament la primera de les desigualtats de la nostra societat.
