En el marc d’una pandèmia que està destruint les fonts de vida de milions de persones, milers en una ciutat de les dimensions de Tarragona, que compromet el futur de moltes empreses, posa en risc molts llocs de treball, que tensa gairebé fins al límit els serveis bàsics de salut, educació i tots els de caràcter social, els governs locals tenim la responsabilitat de donar alè als sectors més perjudicats i treballar per a la recuperació.
En aquesta situació esdevé especialment important fixar els valors que vol transmetre la ciutat, els que la projecten enfora, que la fan reconeixible, i que alhora generen consciència i autoestima col·lectiva. Allò de ‘com volem que ens vegin’. I si a més de veure’ns, ens entenen i valoren, segur que augmentem la nostra projecció i la capacitat d’atracció.
Les festes de Santa Tecla són els dies en què Tarragona participa més col·lectivament d’un projecte comú, per això ens convertim en més capital que mai i ho fem amb menys complexes que mai. Enguany celebrar Santa Tecla era tot un repte, que vam treballar pacientment amb les entitats que la fan possible. Val a dir que estàvem decidits a suspendre-la si les condicions de salut ho haguessin aconsellat. Potser semblava el més senzill, però segur que no ho era.
Una de les característiques de Santa Tecla és la presència massiva en alguns actes, com la baixada de l’Àliga, extremadament multitudinaris. Dies concrets que la gent té interioritzats i que corresponen a determinat ritual que per res del món es perdrien. No és tan senzill com prohibir-ho i s’ha acabat el problema. S’ha demostrat molt més productiu el diàleg amb les entitats festives i la seva corresponsabilització que val a dir que ha sigut exemplar.
Vam optar, doncs, per mantenir el tronc central de la litúrgia festiva: crida a les festes, pregó i ofici. Vam canalitzar la demanda festiva/cultural a través d’una àmplia oferta d’activitats: concerts, exposicions, contacontes, visites guiades, presentacions de llibres... Cada acte amb el compliment estricte de les mesures de seguretat, distància i higiene. Totes les entitats i el mateix Ajuntament vam fer un esforç de readaptació que ens ha portat a descobrir nous espais, que tal vegada alguns poden generar noves tradicions.
També vam voler fer arribar la festa a tots els racons de la ciutat: l’Anella Tapa, organitzada per les comparses de Carnaval, va ser un èxit; el Traditrenet va portar la música festiva a tots els barris i la iniciativa dels grups de foc de llençar coets voladors des de diferents punts també n’és una mostra. I, finalment, també vam fer arribar a les cases, a través de diferents canals, les representacions dels balls parlats, petits vídeos explicant històries i llegendes, així com jocs interactius.
Hem tingut molt present el suport econòmic al sector cultural. Santa Tecla ha estat una magnífica oportunitat per donar un impuls a aquest sector, que inexplicablement massa vegades s’oblida que és un motor econòmic. Directament, aquestes festes han donat feina a més de 250 persones, més d’una seixantena durant cada dia.
Havent dit adéu a Santa Tecla, em queda la pena de no haver-la pogut gaudir amb la màxima plenitud. Hem trobat a faltar el nostre meravellós seguici, les actuacions de les nostres colles castelleres, els concerts multitudinaris i els carrers a petar de veïns i forasters. Ens queda, però, l’orgull d’una ciutat que s’ha sabut adaptar, amb valor i prudència alhora, i que no renuncia per a res a allò que més ens identifica, agermana i projecta. I sobretot una sensació de profund agraïment a totes les entitats, ciutadans i tècnics municipals que han fet possible unes festes que restaran a la nostra memòria per sempre.
És clar que hi tornarem! Visca Santa Tecla!
