Avui fa sis anys que els Xiquets de Tarragona ens vam quedar sense local. Sis anys sense un local propi on poder compaginar els assajos castellers amb el gran nombre d’activitats de caràcter social que realitza una colla castellera.
Durant anys, les diferents juntes de govern havien mantingut reunions amb el consistori per tractar l’estat del local de Santa Anna número 1, ja que feia anys que presentava deficiències estructurals. Va ser el 19 d’abril de 2018 després d’una acció promoguda per la mateixa colla, que els tècnics accedeixen a un espai tapiat i s’adonen de la gravetat de la situació. Una trucada per anunciar la fatídica notícia, i un titular que forma part de la nostra història: «Els Xiquets de Tarragona, abocats a assajar al carrer després de tancar el seu local».
A partir d’aquell dia comencem un periple en el qual encara ens trobem immersos. Gairebé dos mesos d’assajos itinerants, pràcticament dos mesos en què la colla respon com mai. I és gràcies a aquest caràcter que l’entitat se sobreposa a la situació. El 5 de juny del 2018, passats gairebé 3 mesos, la voluntat consistorial es va veure abocada a buscar una solució.
Ja de manera irreversible ens havien tancat casa nostra, el que fou el local dels Xiquets de Tarragona d’ençà d’aquell llunyà 1974, ara sentenciat a esdevenir un niu de coloms i decadència i on fins al moment no s’ha fet cap intervenció per salvaguardar l’immoble que, recordem, està protegit.
Durant aquests quasi 50 anys, al local del carrer Santa Anna hem après a estimar-nos com a colla i a construir la nostra identitat. De la imposició municipal d’agrupar les dues colles existents l’any 1970, n’hem fet una proposta atractiva per als tarragonins i tarragonines, amb un fort component sentimental que es transmet de generació en generació i que ha creat una comunitat que va més enllà de l’objectiu d’enlairar castells. Som una família, la família matalassera, què d’un mal nom, n’hem fet una de les nostres senyes d’identitat.
Santa Anna ens ha vist néixer i créixer i a qualsevol de nosaltres se’ns encongeix el cor cada cop que hi passem per davant.
Aquest dol no s’acaba aquí, durant aquests sis anys, hem hagut d’assajar en quatre llocs diferents per acabar establint els assajos al pati del pou. Un pati que hem hagut d’arranjar per condicionar-lo a la pràctica castellera, però que tot i els esforços que hi hem dedicat, continua sent un lloc provisional i inadequat per fer castells i per acollir una entitat com els Xiquets.
La canalla no té un espai propi on concentrar-se, ni un lloc digne per sopar o haver d’esperar el seu torn als passadissos del palau municipal. Els grallers (dues vegades guanyadors del concurs musical al Concurs de Castells) han hagut d’assajar en finques particulars, tenim l’arxiu en una sala plena d’humitat a Casa Canals i durant aquest temps hem hagut d’organitzar totes les activitats socials a diferents places i carrers de la nostra ciutat.
Així i tot, la colla degana de Tarragona ha seguit donant la cara, alçant els millors castells possibles i participant i organitzant any rere any activitats en els cicles festius de la ciutat.
Els Xiquets de Tarragona fem castells, però a més, els Xiquets de Tarragona estem immersos en una cursa de fons des del 2018. Amb totes les dificultats que comporta la gestió d’una colla a tots els nivells hi hem de sumar els danys col·laterals d’aquesta situació que hem d’assumir, dia rere dia, irremediablement per tirar endavant l’entitat. Resiliència castellera en ple segle XXI.
Som conscients que el camí sovint és llarg i sinuós. Però també creiem que ara, després de sis anys, ha arribat l’hora de trobar solucions i executar-les perquè no perduri en el temps aquest greuge cap als Xiquets de Tarragona. Per això, exigim solucions.
Per respecte a tota la història i a la tradició castellera de la ciutat, reunificada l’any 1970, ara toca que la voluntat política prioritzi, d’una vegada per totes, una solució que reafirmi allò de ‘Tarragona, ciutat de castells’ i de la capitalitat castellera i que ens permeti als Xiquets de Tarragona tornar a jugar amb les mateixes regles del joc que la resta de colles de la ciutat.