En néixer som el resultat d’un procés que s’inicia quan un òvul femení és fecundat per un espermatozoide masculí. L’òvul fecundat (zigot) evoluciona a fases de mòrula, blàstula i gàstrula; és tan important i delicada aquesta multiplicació cel·lular (una obra d’art biològica) que sembla un miracle que surti bé. Aquí no hi ha equips externs atents les 24 hores per a vigilar incidències d’acoblament i funcionament, com quan la NASA vigila els acoblaments mil·limètrics de les naus espacials, aquí tot és més senzill, més automàtic, més espontani, aparentment. Per això l’assistència mèdica és rellevant tant abans (genètica) com durant (embaràs), com en néixer (part) i el període de lactància (puerperi).
Genètica i herència, però, no vol dir que pare, mare, avis, besavis, siguin responsables únics d’alteracions a embrions. Té molta importància, també, la qualitat del medi ambient, els costums i estil de vida de la família, i sobretot la salut física i mental dels progenitors (mare i pare) que haurien de saber que tant el que ingereixen o inhalen com el seu comportament té una incidència cabdal per a la salut del nadó. Gràcies a avenços científics hi ha tècniques de demostrada eficàcia preventiva contra malalties o alteracions, aplicades quan cal i d’acord amb les normes d’ètica deontològica, però el millor per evitar problemes durant divisions cel·lulars i aparellament de gens és que els protagonistes que posen llavors no causin problemes.
La iniciativa d’acreditar coneixements bàsics abans de tenir fills no és cap ximpleria. La ciència indica que abans de sembrar cal preparar bé llavors i terreny on es sembra. Una paradoxa difícil d’entendre és que per a tot es demana una acreditació de coneixements i habilitats, i, en canvi, per engendrar una criatura ningú demana res. Per això cal mantenir i millorar la prevenció de malalties i la promoció de la salut física i mental de progenitors. La inversió de recursos a primers nivells de vida, tant en salut com en educació i civisme, dona els millors fruits. Les administracions i la societat haurien d’entendre la dita que s’atribueix a Ciceró (106-43 aC) «Ut sementem feceris, ita metes», «tal faràs, tal trobaràs».
Cal mantenir i millorar la prevenció de malalties i la promoció de la salut física i mental dels progenitors. La inversió de recursos als primers nivells de vida, tant en salut com en educació i civisme, dona els millors fruits
Després de la infantesa, però, canvien els factors determinants de salut, ja que des de l’adolescència cada persona és responsable de les seves decisions. La utilitat de tenir coneixements sobre el funcionament del cos i què cal fer per assolir una millor salut física i mental és d’una vigència inapel·lable. Caldria ensenyar amb dibuixos animats des de pàrvuls, que és on el raonament i el sentit comú tenen més oportunitats d’arrelar, ja que els cervells no estan infectats de mentides ni contaminats per obsessions malaltisses. Seria un bon negoci per a tothom, doncs, recordar-ho en totes les etapes de la vida.
Medicina i disciplines que tenen relació amb salut animal i ambiental, no pertanyen al grup de ciències exactes. Tot el que es refereix a la vida no té efectes invariables ni és de repercussió homogènia universal. Primer, perquè, tot i ser bessones univitel·lines, no hi ha dos persones idèntiques, i tampoc trobarem dos animals o dos plantes o dos indrets calcats, encara que ho sembli. Segon, perquè tant la causa d’una malaltia (etiologia) com el mecanisme pel qual la causa provoca estralls a la salut (patogènia), es comporten de manera distinta en cada ésser viu. Vet aquí per què ha fet fortuna la sentència hipocràtica que apliquen professionals amb experiència: «no hi ha malalties, hi ha malalts».
El sistema perceptiu de cada ésser humà és d’interpretació única, feta mida. Si els homes fóssim els que quedéssim prenyats i paríssim, l’espècie humana ja s’hauria extingit fa dies. Al contrari del que molts creuen, les dones poden aguantar més el dolor i el patiment, no pas perquè sentin un dolor de menys intensitat, sinó perquè elles són diferents. Cal divulgar, per exemple, que les dones poden usar els dos hemisferis cerebrals simultàniament, i, en canvi, els homes en fan anar un o l’altre però no els dos alhora. Malgrat que no tot són avantatges, potser per això quan les dones pensen només es rasquen el cap i, en canvi, els homes també es toquen altres llocs a nivell més baix.
La iniciativa d’acreditar coneixements bàsics abans de tenir fills no és cap xim-pleria. La ciència indica que abans de sembrar cal prepa-rar bé les llavors i el terreny on es sembra
En síntesi, dones i homes hem d’assumir la responsabilitat d’acomplir un estil de vida saludable, i no hem de fer disbarats que obren pas a malalties físiques i mentals, pensant o creient que si emmalaltim ja ens curaran els metges. La medicina ha avançat molt, però no repara al 100%. Per això cal insistir en la importància de l’estil de vida dissenyat atenent recomanacions de professionals de la salut que gestionen la nostra història clínica. El medi ambient i l’estil de vida són bàsics: menjar i beure el que ens va millor; exercici físic adaptat a cadascú; descans nocturn de set a vuit hores; tenir la consciència tranquil·la; ajudar a qui ho necessiti; escollir bé amb qui viure i les amistats; civisme per a cuidar el medi ambient; gaudir de la vida amb alegria i gratitud.
L’actitud és més important que els diners, però ara hi ha una obsessió per a viure millor i per a viure més. «L’objectiu és descobrir un fàrmac que permeti esquivar malalties associades a l’envelliment. No es tracta de viure més, sinó de viure més i amb salut», declara Linda Partridge, directora de l’Institut Max Plank de biologia de l’envelliment, responsable principal de GeroProtect, finançat per la Unió Europea. Per altra banda, multimilionaris com Bezos (Amazon), i Musk (Tesla, Twitter), estan contractant primeres espases a tot el món per a trobar una píndola miracle que aturi l’envelliment.
Cal recordar un acudit sobre aquestes matèries: «Edelvira, gràcies pel pastís de 109 anys, però tu i jo què érem, coneguts, amics, amants o què?» I cal recordar una cançó de Tonino Carotone: «È un mondo difficile, E vita intensa, Felicità a momenti, E futuro incerto».
