La història no es repeteix, però rima. El que fa que rimi som nosaltres, els humans, sempre tan iguals a través del temps, sempre amb les mateixes necessitats i passions, les mateixes debilitats i pors, que ens porten, davant de situacions que mai no són iguals, però s’hi assemblen, a actuar de manera similar i, massa sovint, a cometre els mateixos errors.
Aquest mes de marc la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora m’ha portat al cap, com una rima assonant, un altre mes de març, el de 1915. Els dies 25, 27 i 28 d’aquell mes de març, ara fa 110 anys, es va reunir a Berna la III Internacional de Dones Socialistes. Hi participaven dones de països que en aquell moment s’hi estaven enfrontant en el camp de batalla: feia 8 mesos que havia esclatat la I Guerra Mundial. Les dones van aprovar una resolució presentada i redactada per Clara Zetkin, en copio un fragment:
«(...) Els interessos financers internacionals (les grans indústries d’armament) estan contínuament influint en les classes propietàries com una particular amenaça de perill de guerra i de la mateixa guerra. Aquests interessos exploten les nacions portant els estats a una competència armamentista. La història establirà la gran responsabilitat de l’esclat de la guerra que recau sobre els governs i la diplomàcia de diverses grans potències. Durant vuit mesos, la guerra mundial ha destruït quantitats incommensurables i inestimables de valors culturals, i ha causat innombrables sacrificis de vides humanes. Ha trepitjat i deshonrat els més alts èxits de la civilització, els més sublims ideals de la humanitat. Des del seu esclat, ha violat el dret internacional (...)».
No ha estat el mes de març sinó Macron qui m’ha fet recordar Jean Jaurès. Pourquoi ont-ils tué Jaurès? Opositor militant a la guerra, Jaurès creia que es podria evitar si s’aconseguia frenar en algun punt la reacció bel·licista en cadena i ho va intentar amb totes les seves forces. El mes de juliol de 1914 el va assassinar un fanàtic nacionalista partidari de la guerra. Macron, òbviament, no rima amb Juarès, en tot cas, podria rimar amb Napoleó, un aspirant a Napoleó que marca paquet nuclear de puntetes entre el cor de governants que entonen el vell cànon llatí «Si vis pacem, para bellum». Ja se sap que les coses en llatí sonen com si fossin veritats revelades, però el cert és que la història demostra que preparar la guerra sempre ha portat la guerra, mai la pau.
Els mateixos governants que han deixat que es degradessin, per acció o omissió, les institucions internacionals que se suposava que havien de permetre resoldre pacíficament els conflictes entre els països, els mateixos que continuen prestant vassallatge a un personatge com Trump, que menysté l’ONU, ataca les seves agències i els talla el finançament, ara resulta que ens expliquen que cal augmentar la despesa militar per protegir-nos. Per protegir Europa del perill que representa Putin, diuen. El perill no el nego pas, però no cal ser antimilitarista per veure que l’argument és trampós.
Aquí, a Espanya, la primera trampa és dir-nos que l’increment de la despesa militar no afectarà la despesa social. Au, va! Si no és la social, serà la sanitària o l’educativa, però òbviament que afectarà la despesa pública, si no és que tenen previst pagar les indústries armamentístiques amb diners del Monopoli.
Però la trampa més descarada és dir-nos que servirà per augmentar la nostra seguretat, la seguretat d’Europa, perquè la realitat és que no hi ha una defensa comuna europea al marge de l’OTAN. Europa va deixar la seva defensa militar en mans de l’OTAN i, per tant, supeditada als interessos i a les directrius dels EUA, i si no en tenim prou amb repassar la història de les intervencions de l’OTAN per espantar-nos, només cal mirar qui mana ara als EUA. Però si és ell qui exigeix que els països de l’OTAN augmentin la despesa en armament fins al 5% del seu PIB! I cal recordar ja no existeixen els acords de limitació d’armament signats durant la guerra freda. De veritat no han pensat els nostres governants que un enfrontament militar amb una potència nuclear podria desembocar en una tercera, i definitiva, guerra mundial? De veritat no han après res de les lliçons de la primera i la segona guerra? Si voleu la pau, no prepareu la guerra, estúpids. Si voleu la pau, prepareu la pau.
