Les nostres comarques no van sobrades d’esdeveniments de caire internacional i La Traviata ho és per l’obra en si mateixa, perquè és una obra icònica plena de passió i drama que ha captivat milions de persones des de fa 171 anys quan es va estrenar a la Fenice de Venècia perquè no és només un monument musical de Verdi, ni tampoc només la història d’amor entre Violetta i Alfredo, sinó també la dels conflictes socials i emocionals que enfronten. Uns conflictes socials que segueixen sent molt rellevants actualment: la hipocresia de la societat, les expectatives socials sobre el comportament de les dones i les diferències de classe, temes que encara ressonen a la nostra societat contemporània.
La lluita de Violetta per l’amor i la llibertat davant de les convencions socials establertes que és un tema universal i que segueix tocant el cor de les audiències a tot el món. Sens dubte, aquests conflictes socials segueixen sent vigents i fan que La Traviata sigui una obra atemporal i profundament commovedora.
És també un esdeveniment de relleu pels qui donaren vida divendres passat als personatges a Tarragona: Celso Albelo, Sofía Esparza, Mireia Pintó i el propi Àngel Òdena, i artistes joves locals que estan triomfant como la soprano tarragonina Mireia Tarragó sota la direcció musical del consagrat mestre Oliver Díaz.
Aquesta Traviata no és, com diem en català, un bolet. Volem que signifiqui i de fet enguany ja ho és, un impuls a la lírica i a la música en general a les nostres comarques amb l’ajut de la Diputació, dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca, La Canonja, del Port de Tarragona i d’empreses sensibilitzades pel tema s’han posat a la feina en un plantejament per primer cop més ampli.
Persones apassionades per la Lírica a Tarragona liderades per Àngel Òdena tornen a aconseguir la màgia de l’òpera a les nostres comarques
Esperem tenir la continuïtat de les representacions líriques aviat a Reus amb espectacles de sarsuela, gènere tan català com madrileny –encara que ens hagin volgut fer creure el contrari–, com es va demostrar al Parlament de Catalunya fa uns mesos quan es va encomanar al Govern un conjunt d’accions de suport i promoció encara pendents.
Significa també l’impuls a l’anomenada indústria cultural local d’orquestres, artistes i altres professionals que intervenen en els muntatges. Així, a La Traviata participen l’orquestra Camerata XXI, el que ja s’anomena Cor d’Òpera de Tarragona, el Ballet de l’Escola de Dansa ATGN, alumnes de l’Institut Cal·lípolis i un llarg etcétera.
Verdi no podia imaginar quan va escriure La Traviata, que la seva obra d’art també contribuiria a impulsar el teatre líric i la música a les comarques del sud de Catalunya. El gran músic parmesà posa de manifest aquests dies a casa nostra que si les institucions recullen i ajuden els impulsos de la societat civil, al final l’èxit està més garantit que no pas si arriben programats de dalt o des d’un despatx.
Som al bon camí però encara ens queda un llarg trajecte per recórrer: noves infraestructures musicals en forma d’auditori, estudis musicals superiors descentralitzats, més promoció, més produccions i més col·laboració institucional. En aquest sentit, esperem molt de la Nova Àrea Metropolitana que esperem es dediqui també a optimitzar recursos culturals, establir sinergies i fomentar talent local. És ampliar la base de la pràctica i l’afició a la lírica per facilitar després la producció. Així afegirem baules perquè les aportacions dels genis com Verdi continuïn emocionant-nos també amb músics i cantants de casa nostra.
Tarragona i les nostres comarques consoliden amb la Traviata un lloc important a Catalunya i Espanya i aviat a Reus. Ara ja se sap que aquí oferim l’oportunitat de gaudir de la lírica no només amb dues representacions a l’estiu sinó també la resta de l’any.
Alfredo i Violetta han estat tarragonins aquest cap de setmana. Per allí on passen acostumen a deixar petjada i l’hem d’aprofitar. Ho farem perquè al Sud de Catalunya demostrem que podem assolir fites molt altes també en l’art musical.
