La mort d’una educadora social en un habitatge tutelat de Badajoz no és només una desgràcia individual, sinó el reflex d’un problema estructural greu: la manca de suport als professionals que treballen en el sector social. Aquesta tragèdia, que hauria pogut evitar-se, posa de manifest la situació de desprotecció en què es troben molts d’ells sovint exposats a riscos elevats.
Els habitatges tutelats són espais de treball complexos, on els professionals gestionen situacions de gran vulnerabilitat, conflicte i, en alguns casos, violència. Davant d’aquesta realitat, moltes vegades s’enfronten sols a problemes que requereixen una resposta col·lectiva i coordinada, com és el cas de Belén. A nosaltres, se’ns fa evident que manca invertir en equips de treball tècnics i de seguretat adequadament dimensionats que ens deixin a les ciències socials dur els nostres encàrrecs i alhora evitar futures tragèdies. En altres paraules, si l’administració i les empreses del tercer sector dotessin aquests centres dels recursos humans i materials necessaris, el risc per als professionals es reduiria dràsticament i el benefici per als menors i per a tota la societat s’incrementaria exponencialment.
Actualment, el 30% dels educadors i les educadores socials informen que han patit assetjament o violència mentre treballen, d’acord amb l’Informe sobre l’estat de l’educació social a Catalunya de l’any 2023 (CEESC1). Quan això passa, quan arriba la violència sobre el professional cal assegurar el suport institucional i jurídic, i evitar sempre que la pressió afegida recaigui sobre les seves espatlles. Per aquesta raó, cal que els professionals del sector social tinguin un suport efectiu i continuat, proporcionant-los, en primer lloc, una formació especialitzada per afrontar situacions de crisi i, en segon lloc, amb un acompanyament específic quan es vegin involucrats en incidents greus. És a dir, com a víctimes que són i atès el seu peculiar encàrrec, han de rebre una atenció victimològica completa que ens interpel·la a totes les ciències socials: des de l’acompanyament, fins a la valoració del dany, la superació d’aquest, la reconstrucció vital i la prevenció de noves victimitzacions.
A més, tots podem estar d’acord que quan s’arriba a la tragèdia és que hem fet tard com a societat. És responsabilitat de tota la societat, però sobretot dels poders públics, arribar a temps i evitar que pugui haver-hi més professionals del sector social en risc de mort. Les administracions han d’invertir, com més aviat millor, en la prevenció de la violència en equips d’abordatge multi i interdisciplinari. Calen Equips tècnics formats per totes les disciplines de les ciències socials a tot el sector públic com ara la sanitat, l’escolarització, la seguretat i els serveis socials, amb canals de comunicació directes i eficients amb altres serveis, perquè els educadors i les educadores socials no hagin de fer front sols a situacions que requereixen un abordatge multidisciplinari. Cal reforçar tota l’estructura professional dels equips d’acció social per abordar tots els nivells de risc i poder treballar també, i molt especialment, per la prevenció del risc social i la violència. Com diria Beccaria, la prevenció és el primer deure d’una societat justa.
L’educació social, com la resta de ciències socials, no som professions que treballem en solitud, sinó en equips interdisciplinaris. Això garanteix poder atendre tots els fenòmens socials i totes les situacions més diverses, complexes i violentes com la que hem conegut aquests últims dies.
Els professionals necessiten equips ben dimensionats i el suport d’una societat que també els protegeix, a través de l’administració pública. Una societat que dona veu i entén la importància de la tasca social és una societat moderna, justa i ètica. Sense aquest suport real i efectiu, no hi ha intervenció social de qualitat, només improvisació i desgast.
La societat i els poders públics no ens podem permetre que aquells que es dediquen a cuidar i protegir els més vulnerables ho facin en perjudici de la seva pròpia seguretat i benestar. L’àmbit de les ciències socials aporta un alt valor a la societat. I això implica invertir en més recursos humans i alhora garantir un sistema responsable també amb tots els seus professionals.
Lamentem que aquesta pèrdua posa de manifest la precarietat de les condicions laborals en l’àmbit social i amb aquesta denúncia ens posicionem per reclamar i exigir millors polítiques socials, acompanyades de les garanties pressupostàries perquè siguin possibles i ajustades a les realitats, per no malmetre drets ni de les persones més vulnerables ni per descomptat dels professionals que els atenen.
És hora de deixar de mirar cap a una altra banda i de garantir un sistema que no abandoni aquells que sostenen el benestar col·lectiu. És just escoltar, cuidar i donar suport a tots aquells professionals que aportem benestar a tota la societat: l’educació social, la criminologia, la pedagogia, la psicologia i el treball social.
Autors
Jordi Martínez. Doctor en Treball Social i Graduat en Educació Social. Professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Policia de la Generalitat de Catalunya. President de la Junta delegada del Camp de Tarragona del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).
David Garreta. Llicenciat en Psicologia i Graduat en Criminologia. Professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Treballador Públic. President de la Comissió Territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya (CRIMICAT).
Emma Pérez Pla. Diplomada en Treball social (URV). Tècnica superior en Integració social (IES Baix Camp). Terapeuta familiar (UOC). Vice-degana del Col·legi oficial de Treball social a la Delegació de Tarragona.
Pau Rodrigo. Graduat en Pedagogia. Tècnic Superior en Integració Social. Vocal de Tarragona del Col·legi de Pedagogia de Catalunya (COPEC).
