Ha començat un nou curs a la Universitat Rovira i Virgili, i és bon moment per reflexionar sobre la seva primera missió: oferir una docència de qualitat. Com a universitat pública, la URV té una responsabilitat social important en gairebé tots els àmbits del coneixement i ha d’afrontar el repte d’oferir a la societat un servei formatiu de primer nivell en estudis superiors.
Per complir aquest objectiu de crear, transmetre i difondre coneixements científics, humanístics, socials i tècnics, i alhora preparar els estudiants per a la seva carrera professional, la URV ha de ser una universitat flexible i amb visió estratègica, capaç d’adaptar i millorar els seus plans d’estudis i de transformar la seva oferta acadèmica per mantenir-la rellevant i innovadora.
El conjunt de titulacions de la URV, tant de graus com de màsters i títols propis, no pot romandre anquilosat en una visió antiga o endogàmica. Ha de saber evolucionar segons les necessitats del mercat laboral i respondre a la demanda d’itineraris formatius més flexibles i orientats al desenvolupament d’habilitats de l’estudiantat. Això implica atendre les necessitats dels ocupadors i l’economia del coneixement, i, alhora, incentivar les iniciatives del professorat per innovar i actualitzar els continguts formatius, adaptant les estructures internes de la universitat per facilitar aquest procés.
Cal una reflexió profunda sobre què ha d’ensenyar la universitat i com ha de fer-ho, potenciant la capacitat d’innovació de l’estudiantat
L’estancament és el contrari dels reptes de futur que planteja la revolució tecnològica i els canvis socials que vivim. Cal un model de governança universitària que trenqui amb la resistència al canvi, que sigui àgil, innovador i que tanmateix no caigui en el reduccionisme simplista d’atendre les necessitats puntuals de determinats sectors. A la URV, aquest model hauria de promoure un projecte formatiu que connecti els avenços tecnològics actuals (liderats per la intel·ligència artificial, el Big Data, etc.) amb les competències socials i humanístiques, preparant no només millors professionals per abordar els desafiaments futurs, sinó més encara, una nova societat del coneixement. Per aconseguir-ho, potser serà necessari repensar el model i les estructures universitàries, que han de respondre a criteris racionals, i no pas a interessos corporatius o particulars.
A més, l’actual estructura de titulacions universitàries de graus i màsters en l’àmbit estatal és diferent de la majoria dels sistemes europeus, on els graus són de tres anys i els màsters de dos. Aquest fet pot ser un estímul per a la URV per liderar una proposta de model formatiu que, tot complint amb el marc legal, sigui capaç d’adaptar-se als canvis socials i laborals, amb una clara vocació de servei a la societat i una visió internacional.
En aquesta línia, la URV ha d’estar atenta no només a les necessitats actuals del mercat, sinó també als escenaris de futur que poden afectar l’ocupació. Això implica identificar nous sectors d’activitat i dissenyar estratègies que valorin tant les oportunitats com les possibles amenaces. Cal una reflexió profunda sobre què ha d’ensenyar la universitat i com ha de fer-ho, potenciant la capacitat d’innovació de l’estudiantat i transmetent un coneixement científic, tècnic, humanístic i social que fomenti ciutadans crítics i compromesos i professionals competents.