Mentre escric aquestes línies ja passen de 7.300 els civils assassinats a Gaza per l’exèrcit d’Israel, el 40% dels quals són nens. Si la Franja de Gaza era ja una presó per a 2 milions de persones, ara és una trampa mortal. No tenen llum ni aigua ni aliments ni refugis segurs mentre pateixen bombardejos incessants. Ara no poden ni explicar-ho, perquè els han tallat les comunicacions.
Els nens morts, òbviament, no eren de Hamas, ni tampoc la immensa majoria de les dones i els homes víctimes dels bombardejos. Eren palestins. Els assassinats i els segrestos de Hamas són un crim execrable, però assassinar indiscriminadament gent per acabar amb un grup terrorista no només és un crim contrari a tot el dret internacional, és profundament estúpid si realment el que es vol és acabar amb el terrorisme. Quin futur espera als supervivents, quina esperança poden tenir, quina confiança o empatia cap als assassins de les seves famílies, quina alternativa els deixen que no sigui la venjança?
Dir que el que està cometent l’estat d’Israel contra el poble palestí és un genocidi no és una opinió personal, és aplicar-hi la definició de les Nacions Unides. Estic d’acord amb els que diuen que no es pot comparar el genocidi palestí amb l’Holocaust.
Els nens morts, òbviament, no eren de Hamas, ni tampoc la immensa majoria de les dones i els homes víctimes dels bombardejos. Eren palestins
Ni cap dels dos amb el genocidi armeni, ni amb el del Congo a mans de la civilitzada Bèlgica, ni amb els que tants estats colonialistes europeus han practicat arreu del món, ni amb el de Cambodja, ni amb el de Ruanda... ni amb els que no tenen nom perquè no n’ha quedat ni la memòria. Tots els genocidis s’assemblen però tots són diferents, establir jerarquies seria com dir que hi ha víctimes de primera i víctimes de segona i a mi tots els nens assassinats per haver nascut en una comunitat determinada em semblen iguals.
Però és que a més comparar-los ens porta a parlar morbosament de religions, ètnies, països, races, a lligar la categoria de víctima o de botxí a una identitat, que justament és l’argument que utilitzen els genocides per justificar-se. Els botxins són sempre els altres i tots els genocides tenen un relat que els justifica, amb un nosaltres carregat de raons i un ells deshumanitzat.
Hannah Arendt, després de seguir el judici a Jerusalem d’Adolf Eichmann, responsable de la logística dels camps d’extermini nazis, va encunyar el concepte la banalitat del mal per explicar com el mal esdevé banal quan hom considera que se’n deriva d’alguna veritat superior i com un ésser humà aparentment normal pot arribar a cometre atrocitats en determinades circumstàncies.
Jo vull parlar d’uns malvats banals en concret: els cooperadors necessaris que, sense embrutar-se les mans de sang, miren cap a una altra banda, justifiquen els genocidis o en treuen profit. I aquests sí que em semblen absolutament comparables. Impossible no recordar ara la tolerància de la comunitat internacional amb el nazisme, els intel·lectuals que el justificaven o el relativitzaven, els polítics col·laboracionistes. Impossible no recordar, per exemple, la visita de la Creu Roja Internacional el 1944 al camp de Theresienstadt per comprovar la situació dels jueus deportats (com si deportar-los i tancar-los fos normal).
La UE té un acord amb Israel que inclou el respecte del dret internacional per ambdues parts. Israel no l’està respectant. Què espera la UE per suspendre’l?
El mal més banal i més encantat d’haver-se conegut d’aquesta cínica categoria auxiliar torna a campar per Europa, i no només pels governs i per les institucions comunitàries. L’hem vist també a la Fira del Llibre de Frankfurt, on han cancel·lat el lliurament d’un premi a l’autora palestina Adania Shibli. L’hem vist a la façana de la seu del Partit Verd Alemany, tapada per una enorme bandera sionista, tan gran que els deu impedir veure el càstig col·lectiu contra civils innocents. Impossible no recordar la ceguesa dels seus avis que deien que tampoc se’n van adonar de res.
La Unió Europea té un acord d’associació amb Israel que inclou el respecte del dret internacional per ambdues parts. Israel no l’està respectant. Què espera la UE per suspendre’l? Què espera per aturar immediatament la transferència d’armes i de tecnologia militar? Fins quan Europa continuarà sent còmplice d’aquest genocidi?
