Aquests dies hem celebrat cent anys de les primeres prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya. Fa un segle que la Mancomunitat, amb gran visió d’Estat, el creava i assumia les seves despeses de funcionament. Van adonar-se que era important mantenir la flama de la tradició meteorològica del país, la que encara avui provoca que, a les llars, es demani silenci quan surten els homes i dones de la secció del Temps a les ràdios i televisions, per escoltar atentament què ha de passar les hores o dies següents. Fa cent anys, al país li calia disposar d’una estructura institucional i científica per a la informació i la recerca meteorològica. Era important mirar, estudiar i entendre el cel i l’atmosfera des de Catalunya i per a Catalunya. Poder predir el nostre temps, amb eines cada cop més precises i de la mà d’uns professionals que segueixen proveint-nos amb tot el rigor d’una informació que ens ajuda a interpretar el món que vivim. És en el que s’ha treballat tots aquests anys.
Ja des de la seva creació, el Servei Meteorològic de Catalunya va tenir una xarxa d’observadors que, des de tot el territori, l’alimentaven. Avui comptem amb 189 estacions automàtiques, quatre radars, quatre detectors de llamps i 225 vigilants i observadors, que són un patrimoni a preservar i ampliar.
Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre hi ha una llarga tradició meteorològica. Sense anar més lluny, l’observatori de l’Ebre disposa de registres meteorològics al mateix punt d’observació, al municipi de Roquetes, des de 1904. Aquesta sèrie centenària, científicament molt rellevant, és una de les dues que s’utilitzen per al Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics. A l’estació de Reus-centre també fa dècades que compilen informació del nostre cel, concretament des del 28 de febrer de 1934.
Estem orgullosos d’aquesta tradició i, a més, som conscients que gràcies a aquest coneixement podem interpretar més i millor el que ens passa.
I tenim la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques, que a Catalunya compta amb quatre detectors que donen informació dels llamps caiguts a terra i també dels llamps entre núvols, una informació molt important per a conèixer el desenvolupament de les tempestes i així poder activar els avisos de Situació Meteorològica de Perill per temps violent: un d’ells és a Amposta, al Montsià. Des de 2014, i gràcies a l’interès de l’observador de la Selva del Camp Jordi Escoda, s’estudien i es prenen mesures dels núvols formats per causes antròpiques.
Entre els professionals vinculats al Servei Meteorològic de Catalunya més implicats del país hi ha Josep Borrell, observador de la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre), que va començar a prendre mesures meteorològiques l’any 1971 i, des del 2009, col·labora amb la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM). A més, disposa d’una de les sèries fenològiques de més valor que tenim actualment a Catalunya. Borrell recull diàriament informació sobre els arbres de fruita seca (ametllers, avellaners) i fruita dolça (cirerers, pomera), i dades de ginesta, farigola i alguns ocells locals (com l’oreneta cua-blanca i puput).
Ara, en situació d’emergència climàtica, el coneixement ens ha de guiar per prendre les millors decisions sobre el territori i les infraestructures presents i futures de tota mena, fent-nos més resilients. Enhorabona al Meteorològic per aquest centenari i gràcies per ajudar-nos a interpretar el cel.
Damià Calvet I Valera: Conseller de Territori i Sostenibilitat.
