La celebració del V Centenari del naixement de Santa Teresa al llarg d’aquest any ha suposat una gran oportunitat per redescobrir la seva aportació a l’Església i a la societat.
Teresa de Jesús ens arriba des de moltes facetes, com a escriptora clàssica, com a mística i mestra de pregària, com a reformadora i fundadora. I això la fa connectar amb persones de tot tipus i condició, i transcendir temps i fronteres. A tots ens proposa un camí de creixement i de maduració personal basat en la confiança en Déu i en l’ésser humà.
Va viure en «tiempos recios», que deia ella, i reconeixent que «no es tiempo de tratar con Dios negocios de poca importancia» es va determinar a viure en coherència i autenticitat, i a procurar que les persones del seu voltant també ho fessin així. Ens esperona a «no hacer torres sin fundamento», no sigui que per desitjar coses impossibles ens allunyem de realitzar allò que és a la nostra mà a l’hora de construir espais generadors de vida i humanitzar el nostre entorn.
El magisteri teresià parteix de la gran vàlua i dignitat de la persona, de la bellesa i la capacitat que hi ha en nosaltres mateixos. I ens convida a donar-li valor i a posar-la en obres. Precisament descobrir aquesta riquesa interior i facilitar que els altres també puguin revelar-la es converteix en la preciosa tasca de Càritas, que tots gaudim quan els nostres espais d’acollida esdevenen hàbitats on dialoguem en reciprocitat i recuperem la dignitat compartida, més enllà de carències i necessitats.
Teresa convida a una pregària que dóna forces per a servir, que ens connecta amb la vida, que genera passió per la plenitud de la persona i que ens porta a trobar l’amor en «las cosas menudas» i quotidianes. «Siempre obras, obras», conclou en el moment més significatiu de la seva experiència espiritual al llibre de Las Moradas.
Teresa té una paraula per a Càritas perquè la té per a tot aquell que es pren amb seriositat la relació amb Déu i amb els germans, per a aquells que es volen situar desperts a la realitat i transformar-la com Déu la somnia.
Demà conclou a l’Arxidiòcesi la celebració d’aquest V Centenari. Però Teresa de Jesús segueix fent camí amb nosaltres, i ens parla i ens convida a fer-nos costat, a «hacernos espaldas unos a otros para ir adelante» (Vida 7,22)