Només govern de dretes si l’ultra dreta està a dins es un missatge que interessa molt poc als socis europeus de Casado. Aquestes eren unes eleccions regionals fins que el PP espanyol, esverat per el que deien les enquestes va demanar ajuda.
El divendres 4, l’equip de Gènova va començar a fer servir els telèfons. Tenien presses. El problema era urgent. Algú tenia que rebre el President la ultima setmana de campanya. Manfred Weber, el cap del grup parlamentari del PPE al Parlament Europeu va acceptar fer-li un lloc a l’agenda, el mateix que va fer la nova Presidenta.
El dilluns 7 els periodistes vam veure a una delegació d’homes de negre acompanyar a Casado per el llarg passadís del Parlament. Al seu costat assistents obedients i quasi cap diputat: només la cap del grup del PP espanyol, Dolors Montserrat, Isabel Benjumea ex membre del gabinet de Casado abans d’entrar a les llistes europees i l’andalús Juan Ignacio Zoido.
Mancats de temps o amb tantes obligacions que els hi va ser impossible estar al costat del President del seu partit polític, les absències eren mes importants que les presències en la assistència de la cort de Madrid. Ningú tampoc dels que el van rebre van acceptar fer un gest devant les camares i els micròfons dels mitjans espanyols que al mig d’el passadís vam escoltar a Casado negar haver parlat amb el cap del seu grup europeu del problema de VOX.
Aquell dilluns, l’últim de la campanya, ja era evident que totes les enquestes advertien que no hi hauria majoria absoluta pel PP. El PP espanyol ha estat sempre un problema pel PP Europeu. Va ser acceptat molt tard dins el que era llavors la familia demo-cristiana europea. I va portar del braç els italians de Berlusconi forçant la fuita d’alguna partits petits i fundadors. El PNV d’Arzalluz n’és l’exemple espanyol mentre la UDC de Duran Lleida va preferir seguir.
Aznar va possar els peus damunt la taula de Heorhe Bush contre la democràcia-cristiana alemana. I el front que com suport a la guerra d’Irak va intentar organitzar amb els països de l’Est apunt d’entrar a la UE va ser perfectament interpretat pels nous partits de Polònia i Hungria com una bofetada als vells poders i a unes normes de poder i de joc que ells tampoc volien acceptar.
Però els atemptats de Madrid i les mentides del President espanyol van emportar-se Aznar de la vida política i les dues animes del seu partit a nivell europeu han seguit convivint amb lideratges menys contundents que el seu.
Casado i el seu intent de viatge al centre-dreta encaixava molt be en el programa popular europeu. Però no és ell qui es menja a Ciutedans i els del PP europeu no poden acceptar pactes amb ultres i radicals que facin cert allò que els hi diu l’ultra dreta: que estan perdent la força, assimilats a unes institucions que han caducat.
Perque la opciò UE del PP es justament aquesta, en el pitjor moment del seu món interior, acaparen totes les Presidències o quasi totes, busquen cares modernes amb valors mes que tradicionals amb dones com Von der Leyen i Metsola, presidentes de la Comissiò i el Parlament Europeu amb 7 i 4 fills respectivament al marge de que Metsola sigui obertament anti-avortista.
Però a les institucions europees l’amenaça política que arriba per la dreta, el PPE l’ha intentat contrarrestar tornant al pacte amb els socials-demòcrates. Pacte també amb els liberals i del que a l’últim moment van despenjar-se els Verts. Tots contre el mal que vol trencar el sistema.. Una mena de no passaran que de moment funciona malament perquè porta a l’esquerra a haver d’assumir posicions difícils d’explicar amb l’argument que si el PP s’enfonsa pot caure l’edifici complert.
L’esperança pels populars europeus era que en algun lloc s’atures l’ultra-dreta i el panorama que Casado volia dibuixar a Castellà-Lleò els hi anava molt be. Però Casado no ha complert amb les expectatives que els hi havia creat. Cs s’ha enfonsat i malgrat el que sembla el final d’aquest partit, els seus no han obtingut majoria.
Que està passant a Espanya? Casado volia un viatge al centre-dreta, no? Es factible un gran pacte PSOE-PP contre el partit de ultra dreta?... ah... la qüestió catalana.. com? Ah.. el problema del model de l’Estat?... testosterona?
Be, per les eleccions generals falta encara molt temps i fins hi tot falta encara molt temps per les d’Andalusia. Des-de els despatxos de Brussel·les els del PP europeu diuen avui que això que preguntem no te sentit per ells, que el vot es un vot regional i que estan concentrats amb la crisis d’Ucraïna, que també es lògic que els hi prengui un quan temps mentre buscan en els seus mapes Soria, s’interroguen sobre el partit dels 3 escons.. demanen si estan lluny les ciutats de partits amb sigles que no havien vist mai i pensen segurament que seria bonic pasar-hi uns dies de vacances si el Covid ho permet.
Periodista
Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.
