El tancament de molts comerços emblemàtics a Barcelona i a altres ciutats de Catalunya fa dècades que dura. Aquest fenomen que despersonalitza els seus centres i barris històrics ha estat acollit amb una certa resignació. Tothom sembla acceptar que les lleis del mercat s’han imposat i que no donen lloc a cap altra consideració. Aquesta actitud ha tingut costos de tota mena començant per la despersonalització de parts importants d’aquestes urbs.
L’any 2014, abans de l’entrada en vigor de la Llei d’arrendaments urbans, l’Ajuntament del Cap i Casal va crear una primera llista d’establiments emblemàtics i els va imposar una suspensió de llicències si volien fer un canvi d’activitat. Uns anys després, aquesta la relació publicada es va escurçar, i dels més de 300 que s’havien comptat inicialment ja només en quedaven 226.
El ritme de desaparició, però, va anar en augment i quan el 2020 el periodista que més sap de la ciutat, Lluís Permanyer, va escriure el llibre Comerços emblemàtics de Barcelona, només en va trobar cent de rellevants i es va veure obligat a afegir a cada apartat el nom d’aquells que havien desaparegut mentre gairebé redactava el treball.
L’aposta del sector ha de passar per l’especialització, la sostenibilita i la qualitat del serveiQuan va caure aquesta publicació a les meves mans em va agafar un atac de tristesa i de nostàlgia bo i pensant, entre d’altres, amb botigues com l’Indio, que estava a prop de la ràdio, o el Musical Emporium on trobaves les partitures que ningú no tenia, o en la Cereria Codina i en tants i tants altres.
La crisi del comerç urbà és un tema recurrent en el procés de canvis que experimenten les nostres ciutats i que la pandèmia ha incrementat. Han tancat les portes tantes botigues que hi ha hagut carrers que s’han començat a desertitzar. Si observem urbs de països propers, podem descobrir que és un fenomen quasi global, que no hi ha solucions úniques, però que quan les administracions municipals prenen consciència del problema i actuen emprant fórmules imaginatives i consensuades amb l’entorn socioeconòmic, les coses comencen a canviar.
Els entesos diuen que perduda la batalla del producte generalista i el consum massiu, l’aposta s’ha de fer en l’especialització, la sostenibilitat, la qualitat del servei, la personalització de la venda, etc.
Emprant fórmules imaginatives i consensuades és possible revertir la tendènciaSi donem una mirada més a prop, tots coincidirem en dir que el comerç de proximitat aquí també ha sofert una davallada considerable, sobretot a les dues grans ciutats: Tarragona i Reus. Semblaria, doncs, necessari fer alguna cosa i posar en pràctica noves estratègies. Els bons i les ajudes econòmiques han tapat momentàniament alguns forats epidèmics, no són cap solució de futur.
És per aquest motiu que la campanya que ha iniciat la Regidoria d’Empresa i Ocupació de la capital del Baix Camp vol encarar les coses de manera diferent. En principi, la impressió que dóna és que parteix de la convicció que cal una política a curt i a mitjà termini que lluiti contra la desertització. La clau de volta del que volen fer se centra a donar vida als espais buits, posant-los en valor i fent propostes temporals d’activació i d’imatge. En segon lloc, manifesten que volen ser un element determinant i que es volen implicar en la negociació i en la mediació entre els afectats: propietaris i emprenedors que vulguin endegar projectes que suposin noves idees que canviïn els paràmetres del comerç de proximitat.
Raval de Robuster i Sant Pere
Per començar a desenvolupar aquest pla s’han escollit dos dels ravals que estan en pitjor situació a la ciutat: el de Robuster i el de Sant Pere.
A parer meu han posat el llistó molt alt i les dificultats seran moltes, però sembla que tenen les idees clares i prometen continuïtat en l’acció i en la recerca de consens.
El més complicat serà aconseguir que s’involucrin els propietaris dels locals i bàsicament aquells que fa temps que van tirar la tovallola i que en l’actualitat tenen les botigues en un estat molt lamentable, la qual cosa degrada encara més la pobra imatge d’aquesta part de la ciutat.
* Periodista. Josep M. Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.
