Moltes societats es caracteritzen per una gran bretxa social, marcada per la precarietat i la falta d’oportunitats en un escenari de desigualtat global, que té efectes directes i perversos en la sanitat, l’educació, l’habitatge i el treball. La pandèmia del coronavirus exposa obertament la vulnerabilitat de les classes populars i treballadores d’arreu del món i colpeja amb més duresa allà on el repartiment de la riquesa és més desigual.
L’augment de la pobresa, del risc d’exclusió social, de les desigualtats, de l’atur i dels salaris baixos són dinàmiques que s’han agreujat amb la Covid-19. Una crisi que ha deixat al descobert els problemes estructurals d’un sistema econòmic global on les desigualtats són conseqüència directa de la concentració de la riquesa en poques mans i del model neoliberal de gestió dels recursos. En aquest sentit, l’informe El virus de la desigualdad d’Oxfam Intermón denuncia que la pandèmia posa contra les cordes la salut i l’economia dels més precaris, i exacerba les desigualtats econòmiques, de gènere i racials, alhora que s’alimenta d’elles.
Per altra banda, l’Organització Internacional del Treball estableix que el virus, a més de ser una amenaça per a la salut pública, afecta profundament al món del treball a través d’unes pertorbacions a nivell econòmic i social que posen en perill els mitjans de vida a llarg termini i el benestar de milions de persones. Al respecte, l’observatori de l’OIT sobre la Covid-19 i el món del treball, posa de manifest en la seva setena edició una disminució generalitzada de les hores de treball i dels ingressos, i preveu per a 2021 una recuperació lenta, desigual i incerta, tret que els plans de reconstrucció es recolzin amb polítiques públiques de recuperació centrades en les persones.
Un altre informe concloent és l’Impacte de la crisi de la Covid-19 de Càritas Diocesana de Barcelona on s’estableix que el context econòmic de crisi i d’incertesa té uns impactes desiguals en la població, i en el qual les persones en situació de més vulnerabilitat estan rebent les conseqüències de manera molt intensa. L’informe concreta la major fragilitat econòmica i laboral d’aquestes persones, així com els impactes en altres dimensions de les condicions de vida de les llars tals com l’alimentació, l’habitatge, la bretxa digital, l’escolarització o la salut mental i psicoemocional.
Les polítiques que produeixen i mantenen la pobresa, la precarietat i les desigualtats són el repartiment no equitatiu de la riquesa, una fiscalitat injusta, el frau i l’evasió fiscal, les desigualtats Nord/Sud i una demolició de la protecció social amb l’aplicació durant dècades de retallades en la despesa social seguint els postulats neoliberals. Tot sumat a la crisi de la Covid-19 configura la globalització d’una societat dual de pobres i rics.
Jesús Gellida: Politòleg, investigador social i escriptor.