Nou any, problemes vells

S’acaba l’any i toca fer balanç. Acabem amb el problema de l’habitatge sense vies de solució, el debat de la immigració sense acord i guerres que no s’acaben i generen milions de desplaçats

26 diciembre 2024 19:56 | Actualizado a 27 diciembre 2024 07:00
Montse Melià Roset
Comparte en:

Aviat començarem un nou any i novament escoltarem missatges que seran ben iguals als de l’any passat o de més enrere fins i tot.

Desitjarem que els governs aportin l’any que ve noves solucions al greu problema de l’habitatge, també ho va dir el rei Felip VI en el seu missatge de Nadal. Gairebé sempre es fan grans anuncis de construcció d’habitatge social a gran escala, però any rere any el més calent és a l’aigüera En part perquè així és la política: promeses i compromisos que poc temps després queden en l’oblit o són pocs els qui es preocupen que es compleixin.

Sense anar més lluny, el president del govern, Pedro Sánchez, es va comprometre durant la campanya electoral de les generals de 2023 que utilitzaria espais públics en desús per a construir habitatge social o cedir aquests espais a ajuntaments perquè els habilitessin per a fer habitatge a preu social. A hores d’ara no se n’ha tornat a parlar, o molt poc. I sí que n’hi ha, d’espais públics, tancats on es podrien fer pisos de lloguer a preus populars. Però fer anuncis és gratis i passar a l’acció és molt més complicat perquè hi ha interessos creuats que d’una manera o d’una altra passen factura.

En algunes de les nostres ciutats, d’altra banda, hem fet irremeiablement tard per a fer l’habitatge social que ens cal. Això és el que passa per exemple a Barcelona on no hi ha espai disponible, almenys no hi ha el que faria falta per a pal·liar la greu mancança d’habitatge a preu assequible. Massa anys de permetre l’especulació i l’enriquiment fàcil a costa d’un bé essencial han conduït a la situació actual sense sol disponible tot i que això no estalvia grans anuncis que fan dubtar si es podran tirar endavant. Mentrestant massa gent es veu abocada a deixar la ciutat davant la impossibilitat de fer front a preu desorbitat dels pisos ja no només a Barcelona ciutat sinó també a tota l’àrea metropolitana.

El tema de la immigració és un altre dels grans temes no ja de l’any sinó probablement de la dècada i segur que és tema de conversa a moltes de les llargues sobretaules que es fan aquests dies. Sens dubte que també se’n fa molta demagògia, sobretot des de posicions d’ultradreta. Probablement, la resposta des de posicions d’esquerres tampoc és la que caldria si realment hi hagués interès per fer un debat en profunditat que sigui a un lloc o altre.

La prova la tenim en la manca d’acord per repartir per les comunitats autònomes l’allau de persones que no paren d’arribar a Canàries i ara també, en menor quantitat, a les Illes buscant un futur millor que el que els espera als seus països d’origen.

Tot i això, el gran tema d’aquest any serà sense discussió la dana de València. No crec que en aquests moments ningú dubti que una millor gestió de les hores prèvies probablement haurien evitat bastants morts. El PP, que governa a la Comunitat Valenciana, ha fet una gran campanya de comunicació per intentar involucrar el govern central en aquesta mala gestió. Però aquesta vegada no se’n sortiran excepte amb els ultraconvençuts i altres estómacs agraïts. Encara que facin molt soroll a les xarxes socials. La gestió de les emergències correspon a les comunitats autònomes. Per exemple, és la Generalitat qui gestiona a Catalunya el Plaseqta o qui va gestionar la resposta durant la tempesta Glòria de fa pocs anys. És cert que el govern central hauria pogut reaccionar més ràpidament enviant molts més efectius durant les primeres hores, però també és cert que l’alarma va arribar massa tard i que qui l’havia d’enviar era el govern autonòmic. Però això segur que s’esbrinarà i hi haurà conseqüències. Potser trigaran, com ja va passar amb l’accident del metro de València, però la qüestió segur que no s’oblidarà.

I un any més haurem de lamentar que encara hi ha guerra a Ucraïna i que no és l’única, tot i que és la que ens toca de més a prop. I de cara a l’any que ve qui sap quina serà la posició dels Estats Units amb Donald Trump de president. Si hem de fer cas del que ha dit fins ara, el més probable és que s’acabin els seus ajuts armamentístics i s’entri en un nou període encara incert.

Mentrestant continuen els atacs d’Israel a Gaza i ara també a Síria, país que sembla que ha aconseguit una certa pau després de fer caure el règim d’Al-Assad. O sigui que Israel se sent insegur amb els jihadistes i ocupa una part més gran del Golan sirià? Això no contravé les normes internacionals?

Periodista tarragonina que ha exercit la major part de la seva activitat professional a RTVE. Ha estat redactora, directora de RNE a Catalunya i corresponsal parlamentària al Congrés i al Parlament.

Comentarios
Multimedia Diari