Aaquestes alçades d’agost ja tocaria començar a enfocar aquestes mirades cap al curs polític que ens espera a la tornada del ‘ferragosto’ del que parlava fa uns dies la directora del Diari. Però sembla que aquest any els ritmes, sobretot els polítics, s’han alentit perquè a Catalunya les primeres setmanes d’agost han estat intenses, i ja se sap que, malgrat que pesi i molesti a molts, el que passa aquí marca els ritmes de la política espanyola. No és una cosa d’ara, ho puc certificar personalment perquè almenys des de 1993 les coses són així, i els tempos polítics de l’estat els imposa la política catalana, i només cal donar un cop d’ull diàriament a les portades dels mitjans de comunicació, tant els escrits com els audiovisuals, per certificar-ho.
Per tant, en aquest calorós agost altre cop les mirades s’han centrat en el que fan o deixen de fer els tres actors principals de la política catalana: Salvador Illa, Carles Puigdemont i Esquerra Republicana de Catalunya com a partit, que està en un procés per decidir qui serà el seu líder. Es vulgui o no, els dos actors principals de política espanyola han assumit durant aquest període el paper d’actors secundaris. A Núñez Feijóo la baixa per motius mèdics en part li ha vingut bé per mantenir-se en un discret segon pla, amb només poques aparicions amb missatges a les xarxes socials, i deixant que alguns teloners, força desconeguts per a l’opinió pública, vagin mantenint el caliu i atiant algun foc contra el govern socialista.
Pedro Sánchez també ha fet mutis, ha desconnectat, s’ha allunyat de les polèmiques i s’ha pres unes setmanes de vacances amb la família, primer a l’estranger i després a les Canàries en una residència de l’estat. Fins dimarts vinent, ja tocant a final de mes, no hi haurà reunió del Consell de Ministres, una situació poc habitual que referma que el panorama polític és tan obert, tan incert, i molt poc depenent d’ell, que potser val més la pena imposar-se un període de calma i de certa tranquil·litat per anar pensant, reflexionant i preparant possibles escenaris. Els socialistes també han optat pel perfil baix en les seves respostes als populars. Segur que a Lanzarote Sánchez, a més del descans, ha repassat amb el president Salvador Illa els temes cabdals que condicionaran l’arrencada del curs polític, principalment el nou finançament que tants maldecaps li porta al líder socialista amb la majoria dels seus barons territorials, i també sobre com afrontar l’atzucac de la revolta judicial contra la llei de l’amnistia, amb els problemes que li genera en la seva relació amb Junts, perquè l’aritmètica parlamentària és la que és, i els set diputats de Puigdemont al Congrés són encara indispensables per mantenir la majoria a la cambra baixa i poder continuar la legislatura.
Ben segur que els presidents espanyol i català, que són els líders del PSOE i del PSC, a més de repassar el manual de Pedro Sánchez per resistir, també han tingut molt present la cinquena regla de sant Ignasi de Loiola que diu que en temps de desolació no s’ha de fer cap canvi, en el sentit de no prendre cap decisió brusca ni precipitada, sinó que cal persistir en el propòsit i no deixar-se emportar per moments de flaquesa o d’incertesa, sinó enfortir la convicció que va portar a adoptar una decisió, en aquest cas conformar una majoria parlamentària complexa a la Carrera de San Jerónimo.
Si parlem de silencis, també n’hi ha a Catalunya perquè tant els republicans com els juntaires estan en ple període precongressual, que ha de marcar el seu futur polític per als pròxims anys. Un factor que en aquests moments els porta a parlar poc i sobretot del front de Madrid, tot i que en aquesta redefinició del món independentista també hi jugarà un paper fonamental la relació amb Espanya i amb el PSOE, i veurem com l’utilitzen les diferents sensibilitats tant d’Esquerra com de Junts. Ahir mateix ja van començar alguns espetecs.
Mentrestant, els de Feijóo preparen l’artilleria pesant. El 6 de setembre han convocat un aquelarre autonòmic contra el finançament singular de Catalunya, on els líders territorials del PP (governen en 14 autonomies) exhibiran múscul contra Pedro Sánchez a qui exigeixen que convoqui amb urgència una conferència de presidents per afrontar aquesta qüestió, una cita a la qual l’executiu evita posar data.
L’agenda de temes per a la rentrée és llarga i convulsa, per això cal recordar el que diu l’havanera: no et fiïs mai de la calma, que és mare del temporal.
