Sánchez busca el desllorigador

A tres dies per acabar l’any, Pedro Sánchez reflexiona al Pirineu aragonès sobre com desencallar el tauler polític i fer durar la legislatura

27 diciembre 2024 20:58 | Actualizado a 28 diciembre 2024 07:00
Josep Capella
Comparte en:

Si avui no fóssim els Innocents m’hauria agradat començar aquesta última mirada de l’any amb un missatge optimista, ple de notícies positives, atapeït de bones perspectives per al 2025... Però hauria pogut confondre els amables lectors del Diari pensant que a Madrid les coses milloraven i que l’any que comença seria oli en un llum, i les coses estan com sempre.

Fa uns dies em va sobtar molt l’anàlisi que feien dues institucions prestigioses, Funcas, la fundació de les antigues caixes d’estalvi, i el CIS, el polèmic centre de prospectiva sociològica de l’estat espanyol, sobre la situació econòmica a Espanya. A totes dues s’hi constata que la societat espanyola no percep que l’economia vagi bé: mentre que la meitat qualifica el 2024 de regular, un 30 per cent diu que ha estat dolent. I si ens fixem en els joves d’entre 18 i 24 anys, només el 7 per cent creu que l’any que tanquem ha estat bo en el terreny econòmic. Segons les dades de les caixes, el creixement anual del PIB serà del 3 per cent, i amb tot i això, quan el CIS pregunta a la ciutadania per la situació econòmica general d’Espanya, el 55,5 per cent diu que és dolenta o molt dolenta. Però resulta curiós i sorprenent que quan es pregunta per la situació econòmica personal, un 62,7 manifesta que és bona o molt bona.

Aquest fenomen evidencia la desconnexió entre els indicadors econòmics i la percepció ciutadana, un fet que pot afectar l’estabilitat política i econòmica del país. Els experts creuen que la percepció que els preus es continuen apujant és un element important a l’hora d’analitzar aquest divorci entre la realitat objectiva i la percepció col·lectiva, però que el principal motiu és polític i mediàtic. Sort en tenim dels experts per fer-nos obrir els ulls! Entre els ciutadans de dretes, el 57 per cent creu que l’economia va malament, davant del 15 per cent dels votants d’esquerres. Per tant, la influència dels mitjans de comunicació vinculats a les diferents ideologies juga un paper fonamental en aquesta narrativa de crisi i la desconnexió entre dades i percepcions.

Ahir mateix, el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, en fer balanç de l’any, reflectia aquesta situació al sentenciar que «les famílies no tenen una percepció equivocada de l’economia, és el govern el que té una percepció errònia de la situació econòmica... una percepció equivocada d’Espanya», va concloure el dirigent popular, responent a Pedro Sánchez quan en passar comptes del 2024 va qualificar d’«excel·lent» el comportament de l’economia espanyola, «superant totes les expectatives».

Ja veuen, doncs, que els estudis dels experts no fan altra cosa que reflectir realment el que passa a la política espanyola, i que quan després de Reixos es reprengui l’activitat, estarem com sempre, o pitjor, perquè la dualitat discursiva entre el líder del PP i la presidenta de Madrid amenaça a empitjorar més la situació. Els socialistes van forts contra Díaz Ayuso fins a qualificar-la de tòxica per a Espanya i no perden l’ocasió de furgar en la seva relació amb Feijóo, dient que ja fa temps que la dreta balla al so que ella marca. A Ayuso li incomoda i disgusta que Feijóo intenti fer tímides aproximacions en algunes votacions amb Junts, o que fins i tot que el polític gallec digui amb la boca petita que el partit de Carles Puigdemont no és el dimoni escuat, i que poden coincidir en més ocasions. Per això, el president del PP balla la yenka, endavant, endarrere, per desmarcar-se de Pedro Sánchez, ara que ja ha deixat clar que més aviat que tard s’entrevistarà amb el president Puigdemont. Alguns fins i tot situen la trobada entre els dos líders polítics abans que el jutge del Suprem, Pablo Llarena, faci algun moviment dels seus.

I és que el president espanyol, malgrat que en l’àmbit judicial està encerclat, insisteix que té «tots els incentius» per continuar al govern fins al 2027, sense concretar com s’ho farà, tot i que el seu extens manual de resistència és inesgotable i segur que té alguna carta amagada. Però haurà de trobar algun desllorigador polític que li permeti mantenir el rumb de la legislatura perquè aquesta no descarrili i s’acabi abans d’hora. On? Waterloo i Calabria són les destinacions més evidents.

Comentarios
Multimedia Diari