La meva intenció era dedicar tota aquesta Mirada al Jo mai, mai..., la cançó del Joan Dausà , i parlar del concert que el cantant farà aquest dissabte al palau de Vista Alegre de Madrid davant onze mil persones, un esdeveniment que coincidirà a la capital espanyola amb el partit de futbol de l’any, el clásico, al Bernabeu, entre el Reial Madrid i el Barça. Però l’actualitat mana i l’impost a les energètiques ha donat força de si aquests dies i hi ha notícies calentes...
Els dos actes de Madrid de dissabte són una lamentable coincidència que trasbalsarà molts seguidors culers sobretot els que ja tenien l’entrada per anar al concert i que hauran de combinar totes dues activitats. Dono fe que hi haurà moltíssims catalans a Vista Alegre, en conec un grapat del meu entorn laboral barceloní, i el mateix Dausà ha comentat que hi haurà més barcelonistes al seu espectacle que al del Bernabeu. Ara bé, als que ens agrada el futbol, però sobretot el Barça, com és el meu cas, dissabte esperem gaudir de valent davant de la tele, al camp ja molts anys que no m’agrada anar-hi a veure aquest tipus de partits, perquè aquesta temporada gaudim de valent, i ja hem escoltat aquests dies el tremolor de cames d’alguns companys madridistes pel joc que desenvolupa l’equip dels nens del Hansi Flick que deixa bocabadat a tothom i ensenya les urpes, com va quedar clar dimecres a Montjuïc davant el Bayern. Alguns catalans tindran el ‘corason partio’ aquest dissabte, com es recollirà al programa del Roger Escapa El Suplement de Catalunya Ràdio que visitarà terres madrilenyes per copsar l’ambient de tots dos esdeveniments.
El concert, el més gran en català que hi ha hagut mai a Madrid, serà també serà més que un esdeveniment musical per la diversitat de col·lectius que s’han organitzat el desplaçament a Madrid com una activitat més àmplia que assistir a un concert de música. Fins i tot el mateix cantant ha explicat que ha compost una cançó ‘Octubre del 24’ que explica una història d’amor entre un català i una madrilenya... En sentirem a parlar, i els que no podem anar a Vista Alegre, tenim l’opció dels concerts de Nadal del Joan Dausà al Palau de Congressos de Tarragona del 21 de desembre.
En aquesta ocasió pensava no fer-me pesat en parlar del que passa al Congrés, perquè les coses i l’esbroncada estan com sempre o més, però aquesta setmana, encara que els mitjans espanyols i catalans ho han tractat força per sobre, les repercussions del manteniment de l’impost a les energètiques, i especialment els més de mil milions en joc de les inversions de Repsol al Camp de Tarragona, que el Diari narra detalladament dia a dia, han estat molt presents als passadissos de la Carrera de San Jerónimo. També s’ha comentat força l’article que va publicar el CEO de la petroliera, Josu Jon Imaz, bon coneixedor de les nostres contrades des de molt abans de presidir Repsol, perquè estiuejava a Cambrils, i molt més la negativa del PNB, però sobretot de Junts, a votar contra aquesta política fiscal que posi en risc la transformació i la descarbonització del polígon petroquímic de Tarragona.
Les pressions han començat a fer efecte i l’impost penja d’un fil i pot tindre els dies comptats. El nou lehendakari Imanol Pradales va vindre dimecres a Madrid i ho va deixar clar, que ells, que sí que ja tenen concert econòmic, ho solucionarien per aquesta via. Però el Govern espanyol com diuen aquí a Madrid comença a ‘recollir carret’, expressió col·loquial per explicar que està reculant, i la ministra d’Hisenda i mà dreta de Sánchez al Govern i al PSOE, que negocia amb bascos i catalans, comença a admetre que la cosa està difícil. Maria Jesús Montero va ser clara ahir en admetre que potser no aconseguirà convèncer els aliats parlamentaris i, per tant, haurà de fer marxa enrere. L’executiu espanyol ja està escarmentat de les últimes pèrdues de votacions importants, com la del sostre de despesa, per la manca dels vots necessaris i és conscient que aquest tema ha de passar pel Congrés i allí té problemes greus per tirar-ho endavant si no ho acorda abans. Aquesta setmana serà clau i dimecres tindrem la solució, però aquesta vegada la pressió global del territori, la política, l’econòmica i la social salvarà les inversions.
Periodista cambrilenc, treballa a la delegació de TV3 a Madrid. Va ser també corresponsal a París. Forma part del panorama habitual del Congrés al costat dels lleons. Arrelat a Madrid, casa seva és Cambrils, on presideix l’Associació Cultural Revista Cambrils.
