Manuel de Irujo, dirigent del PNB que havia estat ministre de la República i era membre del Govern Basc a l’exili parisenc, feia moltes gestions amb les autoritats xilenes per a aconseguir cartes de ciutadania i de refugiats per a exiliats de tot l’Estat espanyol, força de catalans. En aquesta comesa, el 9 de setembre de 1950, escriu a Joaquín Fernández, ambaixador de Xile a França:
«Mi querido Embajador y amigo, dice Unamuno que los vascos hemos hecho en la vida dos cosas extraordinarias: la Compañía de Jesús y la República de Chile. El día de San Ignacio es, en efecto, día de la fiesta vasca, celebrada en todas partes donde se reúne un grupo de vascos, y no menos en las ciudades chilenas...».
Demà, 31 de juliol, els bascos commemoren d’una manera especial la festa de Sant Ignasi de Loiola, amb seu a la basílica situada entre Azpeitia i Azkoitia. El noble Íñigo o Eneko López de Oñaz (1491-1566) va ser un militar molt llegit que es va santificar deixant armes i armadura al peu de la Moreneta, després d’una estada d’empobriment material i enriquiment espiritual a Montserrat i a Manresa, segona capital emocional dels jesuïtes que va fundar. Per això, Ignasi és també un patró molt català i un nom ben nostre. Un nom, certament, que té ple de variants a més a més dels històrics Íñigo i Eneko, com els hipocorístics Iñaki i Nacho.
Com deia el ministre Irujo, els bascos són molt de Sant Ignasi, per la denotació religiosa i per les connotacions polítiques. El primer cabdill coronat del Regne de Navarra, que els nacionalistes consideren antecedent de l’Estat que reivindiquen, era Eneko Aritza, vuit segles abans que el seu nom fos al calendari. No és estrany que el PNB triés el seu dia, tal dia com demà de 1895, per a fundar-se, amb tanta arrel catòlica que va estampar la Creu de Sant Andreu a la ikurriña, i es va integrar de bon començament a la internacional democratacristiana. Després, el gran paradigma de la politització canònica: Xabier Arzalluz, que era d’Azkoitia, va ser jesuïta i professor a la prestigiosa Universitat de Deusto, que va erigir l’orde, i tots els lehendakaris han estat de missa.
En la perspectiva de la història, tampoc no hauria de fer estrany que els descendents revolucionaris del PNB que van fundar ETA el 1959, triessin el dia de Sant Ignasi per fer públiques les sigles, entre altres coses perquè aquella ETA primera no contemplava la violència. Quan Iulen de Madariaga la va definir, com que també anava a missa, ho va fer invocant! la legítima defensa contra la dictadura i citant autors cristians que, en tals circumstàncies, si no la propugnaven, la comprenien o absolien. El primer exili de Madariaga va ser a Xile i, gràcies a una branca de la família que hi havia arrelat, va canviar el passaport espanyol pel xilè. Al procés de Burgos de 1970, primera gran causa general contra ETA, hi van ser condemnats dos capellans.
Madariaga va ser el primer que va teoritzar l’ús de la violència i el primer que va propugnar deixar les armes, arran de la reflexió que va fer després de l’atemptat d’Hipercor. Un dels primers escenaris del procés de pau va ser Loiola, al Centre Arrupe, nom en honor d’aquell gran prepòsit general, el «papa negre», naturalment de Bilbao, que durant el segle XX va disputar hegemonies als papes blancs. Amb la coartada d’una reunió de professors de Deusto, entre setembre i novembre de 2006, van encetar converses de pau representants del més alt nivell del PNB, el PSOE i l’esquerra abertzale, entre els quals, un expresident del Parlament, Jesús Eguiguren, un futur conseller d’Interior, Rodolfo Ares, el futur lehendakari Íñigo –és clar!—Urkullu i Arnaldo Otegi. A Otegi allò no li venia gens de nou, perquè era a quinze kilòmetres de casa seva i perquè, si hagués desenvolupat acadèmicament la seva llicenciatura en Filosofia, s’hauria dedicat a la història dels primers cristians, que domina i exhibeix quan queda fora dels focus de la política.
A la vintena de reunions de Loiola a jornada completa, traducció política d’uns Exercicis Espirituals ignasians, preàmbul del cessament de la violència, les monges tenien cura de la logística i el bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, mediador a les converses entre ETA i el Govern Aznar, els hi va donar la benvinguda i els visitava. «Ad maiorem Dei gloriam» (Per la major glòria de Déu), la divisa de la Societas Iesu (SI), el nom oficial dels jesuïtes, la pau va arribar, i demà, dia de Sant Ignasi de 2024, sortosament no hi haurà seixanta-cinquè aniversari d’ETA.
Doctor en Ciències de la Comunicació i músic, ha estat redactor de l’‘Avui’ i ‘La Vanguardia’. És autor d’una vintena de llibres sobre els conflictes irlandès i basc, la memòria de la lluita contra la dictadura i la música. ‘La nostra Cançó’ és el seu últim títol.
