El procés s’ha acabat. Mentre aguanta el pols al Constitucional, Pedro Sánchez ha demanat a Esquerra que digui la veritat als ciutadans.
«El procés s’ha acabat», ha dit amb molta contundència i deixant un espai entre aquesta afirmació i la defensa dels canvis en el Codi penal i la seva reforma judicial.
A Brussel·les, el president del Govern ha repetit que els tribunals no poden actuar contra la sobirania popular i moltes altres coses que no van voler admetre mentre la justícia espanyola bellugava les normes en el cas català.
Les crítiques del president del Govern no tenen precedents, l’acció dels jutges si, i malauradament, perquè deixar a les seves mans i a les de la Policia i la Guàrdia Civil la solució de la mobilització popular de l’1 d’Octubre va ser un error que a l’Estat espanyol li ha costat un preu alt en credibilitat internacional i internament ha obert una ferida que costarà tancar.
El procés s’ha acabat. L’estat a través del Govern PSOE/Podemos accepta que cal modificar les lleis que han permès condemnar a la presidenta del Parlament i a una part important del Govern català de l’1 d’Octubre. Lleis, però, que han impedit l’entrega del president Puigdemont perquè fora d’Espanya no hi ha hagut tribunal que hagi acceptat penalitzar com sedició la realització del Referèndum.
Ni Bèlgica, ni Alemanya, ni Itàlia van acceptar l’execució de l’euroordre que Llarena ha anat modificant fent d’aquest cas quasi un tema personal. Tan personal que si no fos jutge potser hauria de dimitir.
Els condemnats estan en llibertat. Puigdemont, Comín i Ponsatí també, però pendents del Tribunal Europeu que ha de clarificar si Bèlgica tenia dret de rebutjar l’entrega de Lluís Puig presumint problemes de drets fonamentals a l’Espanya de Sánchez.
El seu debat contra el Constitucional sembla donar la raó als belgues, però ho sabrem al gener.
Mentrestant tot Brussel·les observa aquest debat inèdit, a 6 mesos que Sánchez i Espanya exerceixin la Presidència de torn de la Unió Europea i sense que ningú vinculi aquesta nova crisi amb una Constitució que ha envellit i és l’última bandera que encara uneix l’esquerra governamental i les dretes que esperen retirar-li el poder.