Aquests dies molts de nosaltres estem comunicant a Meta, propietària de Facebook i Instagram, entre altres xarxes socials, que no els donem permís per utilitzar les nostres dades personals per a la IA. Jo ja ho he fet i és relativament senzill.
Tot i això, hem de tenir clar que la utilització de les dades personals no passa únicament per Meta. Ells no podran utilitzar aquestes dades si no els donem permís, però el que em pregunto és si tota la resta no podran utilitzar el que pengem justament a aquestes xarxes.
Està bé que la Unió Europea planti cara a les poderoses multinacionals que tenen part de les nostres vides a les seves mans, com Google, Meta i TikTok, encara que probablement el millor és no exposar-se més del compte. De la forma que sigui, no penjant imatges personals i, sobretot, no identificar-les o no donar dades personals. Fins i tot hi ha qui evita del tot la presència a les xarxes socials. És una opció i és possible que molts altres hi acabin optant si les coses es compliquen.
I és que la majoria no sabem cap a on anirà tot plegat en el món de la IA encara que ja fa un temps que ens estan advertint que canviarà el món, a tots nosaltres i, sobretot, a la forma com es processen les dades de tothom.
Està bé que la UE planti cara a les multinacionals que tenen part de les nostres vides a les seves mans
Tot i això, les nostres dades ja estan exposades i utilitzades. Qui no ha rebut l’anunci de Correus sobre un suposat paquet que estem esperant? És un frau, clarament. Utilitzen el nostre perfil personal i el perfil públic de Correus. Això passa amb altres empreses de paqueteria i de fet de tota mena.
Per no parlar dels ciberatacs. Han atacat Bancs, administracions públiques i tota mena d’empreses que tenen part de les dades personals i així ens arriben alertes diverses que ens demanen més dades i fins i tot diners.
Per defecte jo ja dubto de tot. Fins i tot no agafo les trucades si no són d’un contacte o d’un número del qual intueixo que n’estic esperant una trucada. En podríem dir malfiança 4.0 perquè de malfiança n’hi ha hagut sempre cap al progrés perquè és abocar-se a quelcom desconegut que segur que durà coses bones, això segur, però també de no tan bones. Com tots aquests fraus que campen per la xarxa. En tot això a més a més hi ha perfils més vulnerables com són els més grans i els petits i adolescents.
Fins fa ben poc hi ha hagut una certa permissivitat en l’ús de les xarxes i les pantalles en general als menors, però des de ja fa un temps que hi ha una tendència a limitar-ho i probablement això és el que s’ha de fer.
Molts governs ja estat posant en marxa mesures com ara prohibir els mòbils a les escoles o fins i tot impedir que els menors de 16 anys puguin disposar d’un telèfon intel·ligent, com ja s’ha plantejat el govern britànic.
Hi ha qui evita del tot la presència a les xarxes socials. Molts altres poden fer el mateix si les coses es compliquen
El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de protecció de la infància i adolescència de l’accés a continguts inapropiats a través de les xarxes i internet. Els nous dispositius hauran de dur incorporat obligatòriament el control parental, segons aquest projecte.
Es posarà en marxa en el moment d’activar-lo per primera vegada quan preguntarà si el dispositiu serà utilitzat per un menor d’edat. Clar que probablement hi haurà formes d’eludir aquesta mesura, però aquí hi entra la responsabilitat dels pares en el moment de posar a disposició dels seus fills un telèfon mòbil, tauleta o ordinador.
El que està clar és que el sector de la ciberseguretat és un sector en clar i necessari creixement a tot el món. No hi ha una altra opció. Avui tots els cossos policials tenen les seves unitats d’investigació en ciberseguretat i ens caldrà encara adquirir més coneixements en aquesta qüestió en l’àmbit personal. Per ciberprotegir-nos. Perquè malgrat que els governs tinguin agències especialitzades i unitats policials que se n’ocupen, hem de tenir més elements que cuidar-nos personalment.
