Només començar les feines de neteja i els treballs per desenrunar els carrers de les poblacions afectades pels efectes de la DANA, l'enginyer industrial i catedràtic de la Universitat Politècnica de València Enrique Cabrera va advertir que les feines no s'estaven fent bé. L'expert en situacions d'emergència ja va avançar al principi de la catàstrofe que no es podien arrossegar els fangs cap a les clavegueres perquè quan el fang se solidifiqués obstruiria les conduccions. Altres experts també van coincidir amb els mateixos consells.
Efectivament, és el que ha passat. Cabrera va aconsellar que els llots s'havien d'amuntegar a les vores i ser retirats amb vehicles adequats per mantenir el clavegueram operatiu. La Generalitat valenciana ha demanat un centenar de camions per desembossar els embornals i les conduccions. El conseller de Medi Ambient valencià, Vicente Martínez Mus, ha dit que «hi ha un risc de col·lapse real». Correm-hi tots.
No es va fer bé la prevenció dels aiguats i no s'està fent de cap manera la feina de recuperació dels danys. La coordinació dels milers de voluntaris de tota Espanya que s'han presentat a València ha estat un campi qui pugui. L'enviament d'ajut material ha estat can penja-i-despenja, fins al punt que han demanat a la gent que deixi d'enviar efectes materials perquè no saben on posar-los. La comunicació del desastre ha sigut ca la Quica. I finalment la depuració de responsabilitats és un niu de puputs. Com diuen els valencians, que se'n vagin tots els polítics a fer la mà.