Una imatge que tothom deu haver vist és la d’una parella que arriba a una sala d’espera o a un restaurant amb un nen en un cotxet i el primer que fan és amorrar la criatura davant d’una pantalla perquè no emprenyi.
Després ens escandalitzem quan els nens de vuit o deu anys demanen tenir mòbil. Els ho hem inculcat nosaltres! De què ens escandalitzem? De què ens escandalitzem quan l’informe PISA delata la manca de comprensió lectora dels nostres alumnes?
L’informe PISA revela que els resultats educatius en lectura, matemàtiques i ciències a Catalunya són els més dolents
Si només llegeixen pantalles, quina comprensió lectora han de tenir? Com sempre, ho ha retratat magistralment en una vinyeta el ninotaire Napi. Surt la consellera d’Educació a explicar els motius dels dèficits del sistema d’ensenyament i ho fa amb un reguitzell d’emoticones.
Estem creant una societat de comunicació esquemàtica, de flaixos, de símbols, de contingut superflu. Una societat Tic-Toc. El problema no només és del sistema educatiu per molt que PISA ens escandalitzi. El problema és socialment global, començant pels pares que empastren la tauleta al nen i segueixen tots dos la conversa amb emoticones.
