Què val Jerusalem? Res... I tot

El carrer Salahadin de Jerusalem transcorre a pocs metres de la línia verda, la frontera –històrica, però no efectiva– entre l’Est i l’Oest de la ciutat. Entre els barris jueus i els àrabs. Entre Israel i Palestina. Pren el nom del gran sultà medieval Saladí, eficaç governador, brillant estrateg i reconegut cavaller –en el sentit virtuós del terme–, respectat tant pels seguidors de la creu com pels de la mitja lluna. Avui, Saladí encara és recordat per les seves habilitats diplomàtiques i per la seva magnanimitat, però el seu carrer a Jerusalem no és sinònim de connexió i entesa, sinó de trencament i separació. Tal dia com avui, però del 1192, Saladí feia gala d’aquest tarannà conciliador signant a Jaffa, amb Ricard Cor de Lleó, el tractat amb el qual posaven fi a la Tercera Croada. Jerusalem, amb habitants de les tres religions, quedava en mans musulmanes, però s’obria a peregrins cristians desarmats. Un estatus més que desitjable per a l’actual Ciutat Santa. A El Regne dels Cels, pel·lícula de poca precisió històrica, però molt entretinguda, Ridley Scott atribueix a Saladí i Balian d’Ibelin el següent diàleg: «Què val Jerusalem?», pregunta el primer. «Tot», diu el segon, «I res». La conversa que reconeix l’absurditat de matar i morir per una ciutat –pedres i sorra–, però també el valor simbòlic i religiós del lloc. Tot plegat, una imatge més que fa lamentar no tenir un Saladí modern, a l’actual conflicte a Terra Santa.