Passejar entre prestatgeries plenes a vessar. Fullejar algun llibre perquè ens ha atret la portada. Llegir la contraportada i sentir-nos traïts. Agafar-ne un altre. Aquest cop buscar per autor, gènere, temàtica... Donar-hi un cop d’ull en diagonal. Encertar. Potser. Dubtar. I preguntar a qui en sap. O, encara millor, que ens preguntin. Que ens demanin què busquem. I descobrir, un cop més, que l’opinió d’un llibreter no té preu. Els qui dominen l’ofici i s’estimen la literatura tenen sempre quelcom a dir. N’he conegut que fins i tot et troben llibre –o fan que el llibre et trobi a tu– fent-te quatre preguntes. Els teus gustos, algun escriptor o escriptora de referència, l’estil que busques... Bingo. L’encerta, tal com la clavava un bàrman que vaig conèixer a Jerusalem i em feia còctels basant-se en un parell o tres de respostes. Ginebra i llimona amb un toc d’alfàbrega. Cap a la bellesa, de David Foekinos.
Ni la velocitat i comoditat d’Amazon, ni l’amplitud de catàleg de les grans llibreries, pot substituir aquesta sensació. Cal que ho recordem quan llegim que la Casa del Libro aterra a Reus. Aquesta és, de fet, una bona notícia. Més comerç, més llibres. Però ha d’anar acompanyada d’un convenciment: no és el mateix comprar llibres, que anar a una llibreria de barri, de confiança, de sempre. El primer és fantàstic i lloable, el segon és una experiència, un ritual, un plaer... Irreemplaçable.
