El ple del Parlament ha aprovat definitivament la reforma del reglament per habilitar el vot telemàtic i ampliar els supòsits per a la delegació de vot amb 106 vots a favor, 26 en contra i 2 abstencions. La cambra ha rebutjat les esmenes a la totalitat presentades pel PP i l’extrema dreta de Vox. També ha estat tombada l’esmena parcial que havia registrat Junts, que proposava suprimir l’article 25.4 pel qual es va suspendre Laura Borràs en ser-li obert un judici per delictes vinculats a la corrupció.
En defensa de la iniciativa, el diputat Ferran Pedret (PSC) ha defensat la constitucionalitat de la proposta de reforma del reglament: “Tot es fa en altres parlaments i entra dins dels paràmetres de constitucionalitat”, ha argumentat. Pedret ha afirmat que els grups que han volgut tombar la reforma han anat a buscar la inconstitucionalitat del text, però que el Consell de Garanties ha arribat a 5 conclusions, on en 4 d’elles no veu “cap inconstitucionalitat”. I, en l’altra, tal com ha afegit, no és que consideri que l’article (95.4) ho sigui, sinó que diu que és “contrari a la interpretació de la jurisprudència del vot delegat”.
La diputada Jeannine Abella (Junts) ha asseverat que qui s’oposa a la reforma del reglament és perquè “no creu” en la cambra, i que “no els importa” la vulneració de drets que puguin patir els electes. Abella ha afegit que aquests grups contraris a la reforma són “instigadors i còmplices” de les vulneracions de drets. “Qui pot dir que no a la delegació de vot, o a fer ús de la tecnologia?”, ha preguntat amb retòrica.
Per la seva part, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha celebrat el retorn de Ruben Wagensberg al Parlament, però ha recordat que cal “continuar batallant perquè els 135 diputats puguin estar aquí i exercir els seus drets”. En aquest context ha situat la reforma del reglament, amb la qual “guanyem més eines en clau antirepressiva, amb nous supòsit per a la delegació de vot i la regulació del vot telemàtic”.
La portaveu adjunta dels Comuns, Susanna Segovia, ha destacat que el Parlament ha de poder fer declaracions institucionals amb una majoria qualificada, sense el “veto” de la ultradreta. Segovia també ha afegit que permetre el vot delegat i telemàtic fa que la cambra s’equipari al Congrés. Finalment, ha reclamat que els discursos d’odi “no tinguin cabuda” al Parlament.
La diputada de la CUP Laure Vega ha celebrat el que ha considerat “un exercici de petita sobirania” del Parlament “enfront de la repressió i l’exili”. Segons l’anticapitalista, “avui es demostra que quan una norma no és justa, cal canviar la norma i no obviar el problema”. Ha reclamat anar més enllà en aquesta “sobirania”.
El PP, Vox i AC, en contra
En el torn en contra, el diputat del PP Juan Fernández ha anunciat que el seu grup portarà la reforma al Tribunal Constitucional (TC), malgrat haver estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries. Així mateix, el parlamentari ha sol·licitat de nou la compareixença del president del Govern en funcions, Pere Aragonès, per la “inseguretat” que afirma que hi ha al país, i ha lamentat que l’executiu estigui “més ocupat” a negociar “poder i despatxos”.
En representació de Vox, el diputat Joan Garriga ha denunciat que aquesta reforma “no pertoca, és sectària i és tremendament partidista”, i ha denunciat que “només beneficia els crema-contenidors de la CUP” i “el fugit” Carles Puigdemont. Aquesta última que el president de la cambra, Josep Rull, l’hagi cridat a l’ordre assenyalant-li que l’expresident no ha estat jutjat ni condemnat. “És un fugit de la justícia, com vostè és un condemnat”, li ha replicat Garriga.
També hi ha contra en contra Aliança Catalana. La diputada Sílvia Orriols ha acusat els grups proposants de la reforma de voler “descatalanitzar els reglaments”. La dirigent d’extrema dreta ha afirmat que AC és “l’única formació catalana” que no avala el “copia i enganxa” del reglament espanyol.
Vot telemàtic i delegació de vot
Amb aquesta reforma s’habilita el vot telemàtic al Parlament sempre que sigui “en situacions excepcionals degudament justificades”. Segons el nou article, si la Mesa considera justificat que hi ha circumstàncies que “impedeixen el desenvolupament de la funció parlamentària” podrà permetre que es voti a distància. El mateix passarà amb els diputats que tinguin compromisos de representació institucional a l’estranger i siguin en actes oficials que no els permetin assistir a un ple.
La reforma del Reglament també amplia els supòsits per demanar la delegació de vot. Fins ara, només podia delegar el vot qui estigués hospitalitzat, amb una malaltia greu, una incapacitat perllongada o que estigués de permís per maternitat o paternitat. Ara també es permetrà delegar el vot si hi ha situacions “excepcionals degudament justificades”, com en el vot telemàtic, que “impedeixin el desenvolupament de la funció parlamentària”. A més, en una disposició transitòria s’afegeix que els diputats que tinguin causes judicials que es puguin emparar per l’amnistia podran delegar, també, el seu vot.
Adscripció als grups i declaracions institucionals
El pacte també inclou una reforma del sistema d’adscripció a grups parlamentaris. Amb la modificació, els diputats podran canviar d’un grup parlamentari a un altre els cinc primers dies de cada període de sessions. Si s’aprova la reforma, es donarà deu dies extra de manera excepcional per poder fer canvis als grups. Això el que permetrà és que algun grup parlamentari pugui cedir diputats a la CUP, que no en té suficients per formar un grup propi.
Finalment, la reforma aprovada també modifica l’article referent a les declaracions institucionals, que ara caldrà que s’acordin per una majoria qualificada de dos terços de la Junta de Portaveus i pel president del Parlament, i no per unanimitat. Al marge de les institucionals, les declaracions de la Junta de Portaveus seguiran necessitant només una majoria per ser aprovades, però no es llegiran ni en plens ni en comissions.
Llum verda del CGE
La reforma del reglament després que, a petició del PPC, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) en va avalar la constitució. En un dictamen no vinculant, va rebutjar que vulnerés ni el principi d’igualtat en l’exercici del vot, ni en el de seguretat jurídica.
El CGE només va fer una precisió sobre una frase de l’article 2 de la proposta, que diu que “el vot de la persona delegant és comptabilitzat en el mateix sentit que el vot emès per la persona a qui es delega”. Per a la seva constitucionalitat, recomanava reformular-lo perquè, si el sentit del vot és diferent, s’informi la Mesa abans de l’inici de la sessió.
