Les pluges torrencials han arrasat pobles, camps i vides. S’ha endut passats, presents i futurs. La causa no és només la DANA. És també la desídia i la incompetència d’unes institucions i uns governants que tenen, pel que sembla, altres prioritats.
Ara, mentre la gent treballa sense descans per reconstruir allò que l’aigua s’ha emportat, els polítics segueixen enredats en baralles partidistes i en el concurs d’aparèixer a tota quanta fotografia poden fer-se amb les víctimes, disfressats de Zelenski per fer una més bella figura, allunyats d’una realitat que demanava acció i compromís abans, no retrets i evasives després.
A peu de carrer, qui aixeca els pobles, qui reconstrueix les cases i qui retorna una mica d’esperança a les famílies no és l’administració, sinó la mateixa gent, cansada d’esperar i d’excuses. Les imatges que publiquem al Diari són de veïns remenant el fang de casa seva, ajudant-se a salvar els béns que han quedat, fent-se abraçades per donar-se consol. Lluiten per recuperar la vida. Quin contrast amb els polítics, atrapats en discussions estèrils, acusacions tramposes, paraules buides. La mateixa dinàmica darrere de l’urbanisme descontrolat o del negacionisme climàtic és la que motiva el retard en avisar de la DANA i la desorganització en l’ajut a les zones arrasades. La mateixa que ara els empeny a llençar-se pel cap els morts, la devastació i el dolor de la gent. És la política que mata.