Ignacio Sánchez-Cuenca, catedràtic de Ciència Política, ha escrit a El País que no li sorprèn el capteniment del PP provant de treure’s les puces de sobre per la gestió fallida de la Generalitat valenciana. Empastifar al govern espanyol, a l’Agència Estatal de Meteorologia, a l’exèrcit, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer... Aviat no quedarà ningú per culpar, ni ETA, mentre el responsable principal del desori, el president valencià Carlos Mazón, és a la vista de tothom, com la carta robada de Poe. Per paga, han fabricat el relat fantàstic que El Mundo resum en aquest titular: Imprevisión, muerte, caos político... y el Rey trajo paz. Admira que els líders populars i les seves terminals mediàtiques creguin que la gent és estúpida.
La més llesta és Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de Madrid, que manté un silenci estrepitós. Ella, xafatolls impenitent, calla. És un senyal. Quines raons fa servir Sánchez-Cuenca? Doncs la mateixa realitat de les catàstrofes gestionades del PP, de les que en dedueix un patró de conducta: amagar informació, desconfiar dels experts, no reconèixer errors, polititzar els sinistres i poc respecte als ciutadans. Recorda els precedents: les vaques boges (2001), el Prestige (2002), el Yak-42 (2003), el metro de València (2006), l’11-M (2004). N’hi ha alguna més, com l’accident del tren Alvia a Compostel·la (2013), o la gota freda del 2018. Què més vols, Manelet, per tenir-ho clar?