La darrera caminada vam sortir de Ferran. Mentre fèiem temps per arreplegar la colla vam anar a veure el castell del poble. És magnífic. Encara no havíem disparat la primera foto, una senyora va guaitar per la porta. Va fer una llambregada per avisar que el castell està habitat i va tancar el portaló. Sempre m’ha admirat aquest fenomen que es dona als pobles quan arriba un foraster. A l’instant, des d’una finestra o balcó, algú vigila qui ha vingut.
Guillem de Granada deixà el castell de Ferran al seu nebot Berenguer de Castellet, de nom adient a l’herència rebuda
No entenc com hi poden vendre alarmes de seguretat, als pobles. El castell de Ferran en té. I també té porter automàtic com correspon a qualsevol habitatge modern. Viure en un castell deu ser bonic i enredat. Ho vaig comprovar gràcies a Carles de Montoliu, baró de l’Albi, que em va convidar al castell de Montsonís on vivia amb la seva esposa i un fantasma que no vaig arribar a saludar mai. Què seria d’un castell sense fantasma? El castell de Ferran no sé si té fantasma. Potser hi volta alguna animeta de Tamarit. Ja en parlarem algun dia. El baró de l’Albi va fer una bona feina per a la conservació dels castells.
