El primer tren Talgo que es va provar entre Madrid i Guadalajara tenia les rodes de goma. Va ser un desastre. El comboi va arribar pràcticament sense rodes. L’inventor Alejandro Goicoechea ho va atribuir a la mala qualitat dels pneumàtics que estaven fets de gomes recautxutades. L’empresari que finançava el projecte, José Luis Oriol, va continuar confiant en la idea fins que va ser un èxit.
«Sólo me faltaba escuchar que con Franco los trenes iban mejor», ha acusat el ministre de Transports, Óscar Puente
Talgo és l’acrònim de Tren Articulado Ligero Goicoechea Oriol. L’essència de l’invent era reduir el pes dels trens, abaixar el seu centre de gravetat i fer adaptables els eixos a cada roda. En paraules de Goicoechea es tractava d’eliminar «l’elefantisme» que predominava en el ferrocarril, un terme que calia desterrar i parlar només de trens, sense ferros. Per al visionari enginyer basc els «dirigents de la política ferroviària» eren uns «papanatas». «Estaven equivocats, no només a Espanya, sinó a tot el món», va dir Goicoechea. Aquell diagnòstic encara és vàlid, a la vista de les calamitats que vivim cada dia en el transport ferroviari. No només a Catalunya, com s’ha vist.