Secret
de sumari

26 enero 2025 16:50 | Actualizado a 27 enero 2025 07:00
Josep Ramon Correal
Comparte en:

Som un país de filtracions. I no em refereixo a les humitats de què ens parla constantment Rodríguez Picó, que també. Al·ludeixo a les filtracions de les institucions públiques, especialment en l’àmbit de la judicatura. Dos casos tenen una rellevància especial: la investigació al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per haver filtrat, presumptament, documents del cas González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso; i l’altre cas d’humitats judicials és l’interrogatori (fastigós per dir-ho suau) del jutge Adolfo Carretero a l’actriu Elisa Mouliaá i a l’exportaveu de Sumar Íñigo Errejón. La informatització dels jutjats ha propiciat que el secret de sumari sigui una facècia. Abans era molt difícil filtrar una causa. Com a màxim hi havia una còpia que es feia amb paper de carbó. No hi havia ni fotocopiadores. El prestigiós advocat i amic Paco Zapater explica una anècdota fabulosa sobre el secret dels procediments. Una vegada duia al cotxe l’únic exemplar d’un sumari. Eren temps en els quals l’aire condicionat dels cotxes consistia a obrir la finestreta perquè passés l’aire. Un remolí de vent es va endur el sumari. L’escampall de fulls va revolar per la cuneta de l’autopista. Van recular fins al punt inicial de la tragèdia i a peu pel voral van recuperar, un a un, tots els fulls del patracol. El valor del secret de sumari exigia una responsabilitat al límit. Ara els sumaris volen per les xarxes socials com el secret de l’ametller, que ningú havia de saber-lo i tothom el va saber.

Comentarios
Multimedia Diari