Machado i l’amnistia

En versos d’Antonio Machado són ben vigents. L’última mostra la tenim en la virulència amb què l’Espanya dretana intenta impedir l’aplicació de la llei d’amnistia. Els editorials d’ahir dels diaris més representatius de les dues Espanyes evidencien l’abisme entre ambdues mentalitats. Per a l’ABC, la llei d’amnistia és «una transacción de intereses personales que beneficia a delincuentes probados», i la titlla de «norma esencialmente corrupta». Per al rotatiu madrileny, la llei «excepciona la igualdad de los españoles y quiebra algo más que nuestro ordenamiento jurídico». El rotatiu acaba invocant el lawfare amb un comminatori «llega ahora el turno de los jueces». El País, l’altre rotatiu de l’Espanya més oberta, considera que «la bondad de la amnistía se medirá por sus efectos políticos» i referma que «la realidad se empeña en desmentir una y otra vez las profecías apocalípticas del conjunto de la derecha». Entremig, tornant al poema de Machado, «ya hay un español que quiere vivir y a vivir empieza, entre una España que muere y otra España que bosteza».