Al carrer se senten els càntics dels aficionats del Màlaga que ronden pels voltants del Nou Estadi. Dos marrecs repliquen els seguidors malaguenys amb un crit contundent: «Visca el Nàstic!».
José Luis García recorda amb els ulls emocionats l’última vegada que el Nàstic va pujar a la llavors denominada Segona A, essent ell president del club. La ciutat va viure una catarsi de sentiment de comunitat, com passa ara.
Em trobo el promotor immobiliari José Luis García comprant recapte al Racó del Pagès, a la Vall de l’Arrabassada
Escric aquesta columna hores abans del partit i no sé quin ha estat el resultat, però ja hem aconseguit el més important que aporta el Nàstic: orgull de ciutat, cohesió social, autoestima, igualtat, integració i felicitat col·lectiva.
Les virtuts socials del futbol també les veiem ara a l’Eurocopa. No és casual que Platini proposés declarar el futbol Patrimoni mundial. Durant la Primera Guerra Mundial, els soldats alemanys i anglesos van aturar els combats per jugar un partit de futbol. Seria fantàstic que el futbol fes d’ONU i que resolgués els conflictes amb els partits Ucraïna-Rússia i Israel-Hamàs. Del resultat, sempre podríem culpar l’àrbitre.
