Les lliçons d’’El 47’

20 enero 2025 20:21 | Actualizado a 21 enero 2025 07:00
Josep Ramon Correal
Comparte en:

El film El 47, dirigit per Marcel Barrena, el mateix cineasta de la premiada pel·lícula Món petit, produïda pel lleidatà Víctor Correal, ha obtingut el premi a la millor pel·lícula i també el guardó al millor actor per la interpretació d’Eduard Fernández en el paper de Manolo Vital, l’immigrant extremeny que va segrestar un autobús de Barcelona per reclamar que el transport públic arribés al barri de Torre Baró. L’allau massiva d’immigrants va propiciar el sorgiment de barris sense urbanitzar i sense els serveis més essencials com l’aigua, el clavegueram i la llum. Tampoc tenien transport públic, amb la qual cosa l’aïllament social provocava el sorgiment d’autèntics guetos. El 47 conté dues lliçons que no hauríem d’oblidar mai. Catalunya és el que és, en gran part, gràcies als immigrants. El 47 retrata l’arribada de famílies senceres del sud d’Espanya que van fer possible el desenvolupament econòmic, vivint en condicions molt precàries en barris perifèrics i marginals. Actualment, de procedències molt més dispars, el fenomen migratori continua present a Catalunya i cal abordar-lo aprofitant l’experiència d’anteriors moments històrics. Un altre aspecte és la convivència lingüística. Durant la gala de lliurament dels premis Gaudí va intervenir Joana Vital, neta de Manolo Vital, i va explicar que el seu avi i la seva àvia, una exmonja de l’Espluga de Francolí, «parlaven castellà i català sense tenir mai cap problema». Amb Alcarràs i Pa negre, El 47 està entre les pel·lícules parlades en català més vistes.

Comentarios
Multimedia Diari