L’oli d’oliva, l’or català

19 enero 2025 19:26 | Actualizado a 20 enero 2025 07:00
Josep Ramon Correal
Comparte en:

Les cinc denominacions d’origen d’oli d’oliva de Catalunya són en aquestes dates en plena comercialització de les seves produccions. Les Garrigues, Baix Ebre-Montsià, l’Empordà, Terra Alta i Siurana són els cinc segells de qualitat de l’oli català. Tanmateix, la producció catalana és un setrill si la comparem amb la zona d’Andalusia, la més extensa del món. Per millorar la productivitat de l’oli català es reivindica l’ampliació del rec de suport i també s’ha parlat d’unir les DOP de les Garrigues i Siurana. La importància de l’oli a la cultura catalana queda reflectida en l’omnipresència de l’oli en la nostra parla, tant per descriure fets positius com negatius. Si una cosa va bé diem que és oli en un llum. Si va malament, has begut oli. Una cosa de poc valor és de pa sucat amb oli. Una cosa difícil de remeiar és pitjor que taca d’oli. Si la situació està calmada és una bassa d’oli. Si algú és una mica ximplet, diem que no té ni sal ni oli. Crema oli qui treballa i estudia molt una cosa.

El refranyer català també és ple de referències a l’oli. «L’oli d’oliva tot mal esquiva. Amb oli a les piques les cases són riques. La veritat fa com l’oli, sempre sura. Oli, vi i amic és millor com més antic. L’oli gelat vol el setrill molt foradat. Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca. Qui cull l’oliva abans del gener, deixa l’oli a l’oliver. Per Santa Caterina, l’oli és a l’oliva. Per Sant Llop, oli pertot. Oli gros, amb poc hi ha bon mos. Llenya, d’alzina; vi, de sarment; oli, d’oliva; pa, de forment». Amén.

Comentarios
Multimedia Diari