La guerra low cost posa a l’abast de tots els estats la possibilitat de guerrejar a preus assequibles. Ja no hi haurà enemic petit. Els preus del material bèl·lic estaran a l’abast de tothom.
El primer indicador d’aquesta novetat guerrera el tenim a Ucraïna, on el Ministeri de Defensa ha creat un coworking per desenvolupar armament a baix cost. Un exemple de la nova tècnica militar són els drons-míssils Peklo que poden actuar com a kamikazes o també poden ser adaptats per al transport de municions en el front de batalla.
El president Zelenski va anunciar que fabricaran 100.000 drons d’aquest tipus. És clar, són barats. L’objectiu d’Ucraïna és que el 80% del seu armament sigui de baix cost. El cop contra la flota russa del mar Negre es va fer amb aparells bomba al mòdic preu de 19.000 euros l’exemplar. Això anirà a més. El passat novembre es va celebrar un hackató, una mena de congrés, de la indústria de defensa sota el títol L’atac de les màquines 2.0 per tal d’abordar la problemàtica i les possibilitats d’aquesta nova tècnica bel·licosa.
Davant de tot això, les persones de bona voluntat es pregunten com és possible que no hi hagi ningú, ni cap institució mundial ni cap líder polític, capaç d’aturar les guerres que tenim a la vora mateix de casa. Per això m’ha commogut la iniciativa càndida d’un grup de ciutadans de Lleida que cada segon dilluns de mes es concentren davant de l’Ajuntament per demanar que «aturin les guerres». Mendicar la pau és molt barat, però lamentablement, no serveix de gran cosa.