La sentència del Jutjat Social número dos de Tarragona que condemna una empresa d’Alcover a indemnitzar la família d’un empleat que es va suïcidar significa una important innovació social i un pas de gegant en els drets dels treballadors. El jutge considera que el gerent de la companyia es va llevar la vida al seu lloc de treball a conseqüència de «l’ansietat i l’angoixa vital» derivats de la feina.
El veredicte raona que havien quedat acreditats greus «incompliments en matèria preventiva» i també en les obligacions per protegir la salut del treballador. La sentència estableix una indemnització a la família del gerent de més d’un milió d’euros. El suïcidi a conseqüència de la pressió laboral no és habitual en aquest país. Almenys, no tenim coneixement ni consciència que sigui així. En canvi, en altres països com el Japó, amb merescuda fama de ser molt treballadors, les morts per qüestions laborals s’han convertit en un autèntic drama.
En els anys del miracle econòmic japonès es va calcular que morien 10.000 treballadors a l’any per l’anomenat karoshi, terme japonès que significa «mort per excés de treball». La sentència del jutjat tarragoní obrirà, sens dubte, un debat considerable, sobretot per la fama de feina-fuig que tenim nosaltres. Espanya és el país d’Europa amb més absentisme laboral. Tanmateix, les xifres globals de capteniment mandrós no poden servir d’excusa perquè les empreses es posin de perfil quan queda acreditat que una pressió laboral extrema pot arribar a causar la mort d’un empleat.